Destinataris
Obert a estudiants de la UIB de tots els graus i a qualsevol persona que tingui interès a millorar la seva habilitat a l’hora d’escriure o que vulgui dedicar-se a escriure guions de ficció audiovisual.

Professorat
Carme Morell Montado, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
Guionista amb vint anys d’experiència amb TV3 i altres productores. Ha participat en equips de guionistes de sèries tan emblemàtiques de TV3 com Nissaga de poder, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Ventdelplà..., i n’ha dirigit equips de guionistes. També ha escrit diversos documentals i una pel·lícula del director Ventura Pons. Des de 2000 participa en els programes de formació de Pilots, que depèn de Media. Els darrers tres anys ha escrit els guions de Mallorca, cara B. Des de 2010, es dedica a la formació de guionistes. Té 1.303 títols emesos a Espanya i a Europa, segons l’acreditació de la SGAE. 

Objectius
•    Millorar l’escriptura dels alumnes en tots els àmbits des d’una perspectiva lúdica, aprofitant el seu interès en la ficció audiovisual.
•    Aprendre els mecanismes i les normes que s’apliquen a l’hora d’escriure un guió de ficció i el tipus de format audiovisual al qual convé adequar-lo.
•    Aprendre a generar idees i a convertir-les en històries que funcionin.
•    Entendre com s’estructura un guió de ficció.
•    Aprendre a escriure bons diàlegs.
•    Aprendre a escriure en equip.
•    Aprendre com es fa i es presenta un projecte de ficció a les productores audiovisuals.
•    Conèixer les condicions actuals del mercat de ficció audiovisual.

 
Programa
BLOC I. Conceptes bàsics per a tots els formats de ficció audiovisual
 

Tema 1. La idea
La distinció entre idea, tema, trama i tesi. El concepte d’idea controladora de McKee.
Registrar una idea.
Fonts d’idees: l’esdeveniment, l’experiència vital, l’adaptació d’idees procedents d’altres formats, tant audiovisuals com literaris, històrics o fets reals. 
Generar idees individualment i generar idees en equip.
Idees originals. Idees tradicionals. Originalitat i forma.
 

Tema 2. Els personatges
Arquetips segons Vogler, Seger i McKee. Personatges complexos i empatia. Personatges humorístics i posicionament superior.
L’arc de transformació dels personatges. 
Generar personatges a partir de l’argument. Generar argument a partir dels personatges.
Com s’escriu una bona fitxa de personatge.
La limitació del nombre de personatges en el cas concret de la televisió: un repte.
 

Tema 3. Conceptes clau per escriure un guió
El concepte de seqüència i el concepte d’escena en l’àmbit anglosaxó i en l’àmbit hispà.
Temps real versus temps dramàtic.
Set i localització no són sinònims.
El guionista ha de pensar en seqüències, mai en plans cinematogràfics.
Com escriure una bona seqüència.
Com estructurar l’escaleta.
Com escriure un bon diàleg.
El concepte d’escriptura i el de reescriptura.
 

BLOC II. Com adaptar els conceptes del bloc I als diferents formats cinematogràfics de ficció i dramàtics de televisió (sèries i minisèries)
 

Tema 4. Formats de ficció cinematogràfica
Llargmetratge, curtmetratge i migmetratge.
L’etern debat entre cinema d’entreteniment i cinema d’autor. 

El gènere i el to. Convencions compartides: la necessària complicitat amb l’audiència.
Estructura: el paradigma de Syd Field. Punts de gir segons Seger i McKee. Vogler i el viatge de l’heroi. La microestructura del curt.

Sinopsi i tractament. Fitxes de personatges.

Viabilitat del guió de cinema. Com vendre i a qui. La productora com a audiència primigènia. La pel·lícula d’encàrrec. Som més lliures quan escrivim per al cinema? 

Tema 5. Formats de ficció de sèries, minisèries, comèdies de situació (sitcoms), telefilms (TV movies) 

Format i audiència. Limitacions econòmiques inherents al mitjà. Projectes d’encàrrec.

El telefilm
Històries originals versus històries convencionals. Personatges densos i clars versus personatges ambigus. Gèneres clàssics: drama, comèdia romàntica, terror psicològic, thriller, adaptacions de la literatura i de fets reals.

Estructura i sinopsi del telefilm. Com millorar-ne l’estructura. Trames principals i trames secundàries.

Tractament i escaleta són sinònims?

El concepte de tast (teaser), el concepte de detonant i el concepte de punt de gir. Finals tancats. Finals gratificants. Finals moralment correctes. 

La sèrie i la minisèrie
Les sèries americanes i la moral: el perquè de la seva llibertat creativa.
El projecte. La sinopsi. La bíblia. El primer episodi o episodi pilot. L’estructura capitular tancada. Sèries procedimentals. La distribució de les trames a la minisèrie. Salt enrere (flashback), salt endavant (flashfoward)i el·lipsi.

L’excés de trames secundàries. Les seqüències d’interior. Les seqüències d’exterior.

L’estructura de l’escaleta.
Diàleg i to de la sèrie. La classe social i l’àmbit professional a les sèries.
La necessitat d’evitar l’anacronisme a la minisèrie històrica.
Diàleg viu versus diàleg literari. Els tòpics.

La comèdia de situació
La comèdia de situació d’encàrrec per a un actor concret. La comèdia de situació dirigida al públic (target) juvenil. El posicionament superior respecte als personatges en la comèdia de situació.

Presentació de projectes: tretze sinopsis i un episodi pilot. Una línia troncal i dues línies secundàries. La irrellevància de la trama versus la rellevància del personatge.
La noció d’unitat argumental de cada episodi. El punt de gir. Defectes que cal evitar.
L’artificiositat dels sets i de la il·luminació. Set fix i set polivalent.

L’escaleta. Seqüències d’acció humorística. Seqüències de sentiments humorístics. Gags recurrents (running gags). Final de seqüència i final de capítol.

Les característiques específiques del diàleg d’humor. El to de la sèrie i el to dels personatges. El ritme i la brevetat de les rèpliques. Redialogar en equip. 

Consideració final
Com afecta l’escriptura de guions de formats de televisió el fet que s’emetin ara a plataformes com Netflix, Filmin, HBO...? Què he de fer per vendre una sèrie o llargmetratge a una plataforma? 

Metodologia
La metodologia dels curs és eminentment pràctica. S’expliquen els conceptes i es posen en pràctica immediatament, mitjançat exercicis d’escriptura. Es treballa sobre aquests exercicis, millorant-ne l’escriptura i discutint-la amb la resta del grup.
L’explicació dels conceptes s’exemplifica amb l’anàlisi fílmica de fragments de pel·lícules o sèries. 

Llengua vehicular
Català