L’estudi de les illes ha generat un espai propi de recerca les darreres dècades, després de l'oblit en què han romàs els contexts insulars per la major part de la historiografia general durant el segle XX. Aquesta omissió al llarg de les centúries contrasta amb la gran transcendència que han tingut en el desenvolupament de la humanitat. Per això, la nesologia es mereix un espai a la història general, i també s'ha d'investigar per resoldre moltes qüestions referides a la insularitat i al concepte d'aïllament, especialment pel que fa a la llunyania respecte dels centres de poder, ja sigui geogràfica, política i econòmica.

Probablement per això, la condició insular ha estat relacionada amb aïllament, solitud, llunyania i separació, característiques sempre negatives que fan que els seus habitants tendeixin al tancament. Tot i això, precisament l'evolució dels estudis relatius a les illes i, sobretot, l'aplicació dels estudis comparatius ha revelat característiques similars en contextos geogràfics insulars diferents, tant a Europa, Àfrica, Amèrica o Àsia.

En aquesta trobada, pretenem desenvolupar una relació dialògica especialment entre les realitats insulars de la Mediterrània i l'Atlàntic des de l'antiguitat fins a l'etapa contemporània. Per això, la multidisciplinarietat és fonamental per ampliar l'anàlisi d'aquestes illes: història, literatura, art, música, filosofia, geografia o psicologia.

Objectius

1. Analitzar espais insulars europeus (Atlàntic i Mediterrània) des del punt de vista cultural, arquitectònic, econòmic, defensiu...
2. Donar a conèixer les darreres investigacions més rellevants per mostrar nous enfocaments dels estudis entre illes.
3. Aglutinar disciplines vàries, per això la convocatòria de comunicacions oferirà la possibilitat de presentar uns continguts multidisciplinaris.

Crida de comunicacions

L'organització convida els interessats a presentar propostes relacionades amb les temàtiques següents:

• Història
• Literatura
• Art
• Música
• Filosofia
• Geografia
•  Psicologia

La multidisciplinarietat és fonamental per ampliar l'anàlisi d'aquestes illes. 

Presentació de propostes

Cada ponent podrà signar un màxim de dues propostes com a autor principal.

Les propostes consistiran en el resum d'un treball original i inèdit, i hauran d'incloure el títol, els objectius, la metodologia i els resultats.

Els interessats a participar en el congrés hauran d'enviar un resum de com a màxim 800 caràcters (sense comptar la bibliografia) abans del 15 de juliol de 2023 a aquestes dues adreces de correu electrònic: <sergio.hernandez@ulpgc.es> i <anamaria.coll@uib.es>.

Les propostes podran tenir un o més autors, però cada participant no podrà enviar més de dues propostes com a autor principal.

Notificació de l'acceptació de la proposta: 25 de juliol de 2023

Metodologia

En aquesta trobada pretenem desenvolupar una relació dialògica especialment entre les realitats insulars de la Mediterrània i de l'Atlàntic des de l'antiguitat fins a l'etapa contemporània. Atesa la multidisciplinarietat del congrés, l'aportació de les disciplines i la necessària inclusió del mètode comparatiu genera una trobada molt dinàmica. S'hi explicaran les darreres investigacions sobre la insularitat, que es combinaran amb el debat posterior i algunes visites al patrimoni arquitectònic defensiu de Maó.

Coordinació

Sergio Hernández Suárez, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria / Universitat de Lisboa

Ponents

María Luisa Álvarez Cañas, Universitat d'Alacant
Javier Luis Álvarez Santos, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Francisco de Asis, Amor Martín, Universitat de Sevilla
Miquel Àngel Casasnovas Camps, president de la Fundació Enciclopèdia de Menorca i vicepresident del Cercle d’Economia de Menorca
Ana Maria Coll Coll, Universitat de les Illes Balears
Jacint Creus, Universitat de Barcelona
Luis Francisco Cumplido Mancera, Universitat de Sevilla
Miguel Deyà Bauzá, Universitat de les Illes Balears. IEHM
Valérie de Wulf, Archives Nationales (París)
Maria del Camí Dols Martorell, IEHM
Laura Maria Teresa Durante, Universitat de Nàpols Federico II
Luis Alfonso Escudero Gómez, Universitat de Castella-la Manxa
Marta García Cabrera, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria / Universitat Lliure de Berlín
Sergio Hernández Suárez, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria / Universitat de Lisboa
Juan María González de la Rosa, Universitat Nacional d’Educació a Distància / Universitat de les Illes Balears
Nayibe Gutiérrez Montoya, Universitat Pablo de Olavide (Sevilla)
María del Carmen Irles Vicente, Universitat d'Alacant
Juan José Jiménez Sánchez, Universitat de Sevilla
Maria de los Ángeles Mateo del Pino, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Adrián Mercado Reynoso, Universitat Nacional de la Rioja (Argentina)
Ismael Rodríguez Marrero, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Juan Manuel Santana Pérez, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Sergio Solbes Ferri, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Rafael Torres Sánchez, Universidad de Navarra
Daniela Zizi, Universitat de Càller

Inscripcions:

Fins al 13 setembre.

Activitat gratuïta

Per obtenir un certificat cal haver assistit, com a mínim, al 80 per cent del total d’hores del seminari.

Es lliurarà un certificat a les persones que hagin presentat una comunicació.

Formació Permanent del Professorat

Podeu tramitar la sol·licitud de reconeixement com a itinerari d'autoformació, seguint les instruccions que trobareu en aquest enllaç.

Coorganizat per la Universitat de les Illes Balears i el projecte «Gobierno de España-Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2020-115792GB-I00): Defensa y fortificaciones en las Islas del Atlántico Medio durante el largo siglo XVIII».