de Miquel Brunet

Concert

Versió orquestral de la música inspirada en l’obra Visions de la Palestina del poeta Miquel Costa i Llobera. 

Inclou la lectura dramatitzada d’aquests textos, a més de poemes d’autors palestins actuals inclosos al llibre Si dius Gaza.

Dissabte 28 de juny de 2025 a les 20 hores al Museu de Mallorca

Introducció a càrrec de Nicolau Dols, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Orquestra UIB i Orquestra Lauseta. Director: Xisco Amengual

Piano: Miquel Brunet

Sitar: Iti

Actors: Catalina Bibiloni Pons i Guillem R. Simó

Museu de Mallorca. C/ de la Portella, 5. Palma

De franc

Entrades a: ticketib.com 

Obra

Part I Vestidures esquinçades

Part II El plany

Part III El sol i la brutícia

Part IV Una gràcia de noblesa (seq. 5)

Part V El mantell esqueixat

Part VI Càntics i remors de guerra

Part VII Poble

Part VIII Desolació

Part IX Muntanyes de la tristor

Part X La Terra dels Cantars

Part XI Epíleg

L’any 1907 Miquel Costa i Llobera escriu “Visions de la Palestina” després de visitar Terra Santa.  La lectura d’aquests textos del poeta mallorquí varen inspirar-me la banda sonora “Re-visions de la Palestina” que vaig compondre l’any 2004 per un documental biogràfic del poeta pollencí.

Malauradament, la desolació que Costa expressa al seu llibre envers alguns aspectes geogràfics i paisatgístics d’aquella visita, ha castigat el poble palestí al llarg de la història en forma de neteja ètnica, territorial i cultural,  i  reneix de manera cruenta al llarg de 2024 i 2025.

En el moment de la publicació d’aquest disc, han mort recentment per obra de la intolerància més devastadora més de 47.000 (>363) persones des d'octubre de 2023, la majoria dones i infants, per l’acció i omissió d’unes societats tant indignes com insensibles.

Una xacra que una espècie que s'autoanomena humana (sense actuar com a tal) no es pot permetre, malgrat l’obstinada habilitat dels humans en espenyar sempre les coses. Fins i tot les belles.

Aquesta música no pot tornar, la vida als que l’han perduda injustament, ni segurament farà canviar d’opinió als botxins miserable. Però la pràctica d’un clamorós silenci davant la barbàrie humanitària, no és una opció.

Ser humans, és molt més que un concepte.

Miquel Brunet, març de 2025.