L'acció humana al paisatge rural de Menorca: de les terres planes als barrancs

Ruta guiada a càrrec de Pere Fraga i Arguimbau, botànic

Data i horari: dissabte 10 de maig de 2025, de 9 a 14 hores

Durada: 5 hores

Punt de trobada: pla de l’Església, Ferreries

Hi haurà un servei d'autocar per retornar al punt de trobada.

 

Introducció

El paisatge actual de Menorca és bàsicament antròpic, és a dir, creat o modificat per l’ésser humà. Pràcticament no hi ha cap racó de l’illa que no hagi estat influït, en major i menor mesura, per l'activitat humana. L’artificialització d’un paisatge pot oferir molta informació, no solament per interpretar-lo, sinó també per gestionar-lo, ja sigui amb l'objectiu de conservar-lo o d'intentar recuperar aquella Menorca prehumana de la qual encara ens queden petites mostres.

Les plantes i les comunitats que aquestes formen, és a dir, la vegetació, són els millors indicadors dels ambients i hàbitats, però també de les transformacions que han patit. Així, observant les plantes, la vegetació, els hàbitats on viuen, els usos tradicionals del sòl, la manera com s’ha gestionat el territori i les estructures i senyals hi ha deixat l’ésser humà, es pot fer una interpretació del paisatge. Aquesta lectura no només en ajuda a entendre’l un poc més, sinó que també ens fa prendre consciència de la importància de conservar-lo.

Ruta

L’excursió té un recorregut de 5 km per un camí ben marcat, que funciona com un transsecte des de les terres silícies de la mitjania fins a la zona de migjorn. Al llarg del trajecte es pot conèixer la biodiversitat, els hàbitats, el patrimoni etnològic, les tècniques agrícoles tradicionals i la influència antròpica en el paisatge.

L’itinerari comença al nucli urbà de Ferreries, concretament al pla de l’Església, un punt per on passava el camí Reial, la via antiga que seguirem durant tot el recorregut. En aquesta primera etapa, s'explicarà com l’existència d’un camí i la disponibilitat de recursos naturals, com l’aigua, varen afavorir la formació del poble. També en aquest tram es podrà observar la diferència entre les terres silícies i calcàries, així com el maneig específic i la configuració paisatge associada a cada una.

A partir de Biniatrum la ruta entra a la Menorca blanca, el domini del marès. La vegetació canvia, així com el paisatge vegetal i la manera de gestionar el territori. En aquest tram més llarg de l'itinerari, es travessa la regió del Migjornet, caracteritzada per les terres altes i càlides de la part de migjorn del terme de Ferreries. En aquesta zona predomina, en molt bon estat de conservació, el paisatge amb mosaic, dominat per l’ullastrar menorquí, acompanyat per plantes ruderals i plantes que creixen al fons de canals i canalons.

En ser dalt de l’esquena d’Algendar comença la davallada cap al barranc. Els ambients es transformen progressivament: tornen més humits i ombrívols, i hi apareixen els endemismes vegetals, boscos de llorers, boscos de ribera, alzinars de barranc, etc. També canvia la gestió de la terra: el conreu de pastura dona pas als horts de fruiters i als vergers, i apareixen els espais irrigats, vinculats a la cultura de l’aigua. La ruta acaba a la part mitjana del barranc d’Algendar, un dels millors exemples d’un antic espai cultural que ha preservat bona part de les construccions i estructures tradicionals. Aquest indret encara manté l’ús com a hort de fruiters, i actualment acull el banc de varietats de fruita de cultiu tradicional a Menorca.

Nivell de dificultat: una bota

Més informació <sac@uib.cat>