La casa medieval de Ciutat de Mallorques

 

Les investigacions sobre l'arquitectura civil privada a l'edat mitjana han assolit un fort impuls en els darrers anys. En aquesta línia, el GRESMED ha dut a terme un projecte d’R+D sobre la casa medieval a Mallorca. Amb aquesta sortida es pretén donar a conèixer i divulgar alguns dels resultats obtinguts, a partir de l'anàlisi i comentari in situ de les obres estudiades.

 

Dissabte 28 de gener de 2023 (complet)

Dissabte 4 de febrer (complet). Apuntau-vos a la llista d'espera.

Ruta guiada a càrrec d’Antònia Juan-Vicens, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Horari: de 9.30 a 12.30 hores

Sortida: a les 9.30 h al Centre Cultural Can Balaguer. Carrer de la Unió, 3. 07001 Palma

Itinerari:

• Can Balaguer
• Ca n’Oleo. Carrer de l'Almudaina, 4
• Can Bordils. Carrer de l'Almudaina, 9 

Nombre màxim de persones: 15

Activitat de franc amb reserves a <sac@uib.cat>

Els jardins de la Serra de Tramuntana

Ruta pels jardins d’algunes possessions emblemàtiques de la Serra de Tramuntana. A partir de la lectura historicoartística descobrirem la seva riquesa artística i botànica, així com el pes que han tingut en l’origen i en la caracterització de la Serra com a Paisatge Cultural de la Humanitat.

Júlia Roman Quetglas, llicenciada en Història i en Història de l'Art per la Universitat de les Illes Balears, amb Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió, doctora en Història de l'Art, és professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Especialitzada en la història i l’art dels jardins, ha col·laborat en la redacció de projectes de restauració de jardins històrics. En l’actualitat és membre investigadora del projecte R+D «El Paisaje que Habla. Marco teórico y referencias culturales interdisciplinares. México, Portugal y España como escenarios» (PID2020-120553GB-I00), finançat pel MCIN. AEI/10.13039/501100011033.

Data i horaris:

Dissabte 18 de febrer de 2023, de 9.30 a 13.30 hores. Complet.

(Canvi data) Dissabte 1 d'abril de 2023, de 9 a 14 hores. Complet.

Hem hagut de canviar la data de la ruta a causa del temporal que ha provocat moltes esllavissades al nord de Mallorca.

Itinerari

• 9 hores - Lloc de trobada: jardí de Son Lledó al campus de la UIB, on es farà la introducció a la ruta i s’aprofitarà per conèixer el jardí de les cases de l’antiga possessió.
• 10 hores. Visita als jardins de Raixa, inclosos a la Xarxa Europea de Jardins Històrics.
• 11.30 h. Visita als jardins de les possessions de l’Arxiduc Lluís Salvador:
  
  • 12 h. Miramar, que donà nom al parc romàntic que formà.
  • 13 h. Son Marroig, enclavament emblemàtic del paisatge del romàntic i ara del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana.
  • 13.30 h. Bus per retornar a Son Lledó.

Observacions: s’aconsella dur calçat i roba còmodes.

Activitat de franc amb reserves a <sac@uib.cat>.

Zones turístiques madures: de ciutats jardí, al boom i a la gentrificació turística. Ruta arquitectonicogeogràfica per Palmanova i Magaluf

María Sebastián, professora de la UIB. Doctora en Història de l'Art (UIB). Arquitecta (UPC) i Macià Blázquez, professor de la UIB. Doctor en Geografia (UIB). Membre del GIST-UIB.

Data i horaris: dissabte 18 de març de 2023 de les 9.30 a les 12.30 hores.

Lloc de trobada: l'encreuament de Passeig Mar-carrer dels Pinzons-carrer Duc Estremera, al costat d'una zona de jocs infantils.

Itinerari

• Palmanova
• Son Maties
• Magaluf

Observacions: s’aconsella dur calçat i roba còmodes.

Places limitades Activitat de franc amb reserves a <sac@uib.cat>

 

Descripció

El propòsit d’aquesta visita és analitzar el desenvolupament urbà i arquitectònic dels enclavaments turístics madurs. A les ciutats turístiques de Palmanova i Magaluf podem trobar exemples de l’evolució dels models urbanístics, des de la ciutat jardí a l’hotel fordista o la seva reestructuració postfordista.

A partir d’un traçat inicial de baixa densitat, a la segona meitat del segle XX les tipologies turístiques esdevenen un camp d’experimentació de la modernitat arquitectònica. Arquitectes forans com Antoni Lamela o locals com José Ferragut treballen en aquesta línia. Aquesta primera fase innovadora serà ràpidament substituïda per dinàmiques més conservadores i repetitives que obren la porta a l’encuny del terme balearització. Una vegada esgotats els models, se cerquen vies extraarquitectòniques per cridar l’atenció del consumidor que es materialitzen en construccions dominades per elements kitsch.

Les intervencions urbanístiques a les zones turístiques madures s’han caracteritzat per les inversions públiques per a la millora de les vies urbanes, la infraestructura, els espais lliures, etc. L’esponjament urbà mitjançant l’esbucament d’hotels considerats obsolets es va promoure, especialment a la dècada dels anys 1990, com ara amb el Pla d'excel·lència turística (FUTURES I, 1991-1995).

El projecte Calvià Beach de la cadena hotelera Meliá Hotels International promou, a l’actualitat, la reconversió de l’espai que va fer de bressol d’aquesta corporació, llavors amb el nom d’Hoteles Mallorquines. Els acords comercials amb les marques Wave House i Nikki Beach o l’enderrocament de l’hotel Jamaica (avui, Innside by Meliá) simbolitzen la transformació d’aquest enclavament madur, amb processos de gentrificació turística.

S’Arenal i els trencadors de marès: visita al poblat  de na Capulla (Son Verí de Baix)

Aquesta ruta partirà de les antigues vies del tren de Palma a Santanyí (1916-1964). Durant el trajecte es passarà per un pontó, fins que s’arribarà al Pont de ses Set Boques, l’obra d’enginyeria més gran de la xarxa de ferrocarrils de Mallorca. Just abans del pont ens desviarem cap al poblat de trencadors de na Capulla (segle XVIII o XIX), i passarem per damunt l’antiga cova des Sestadossos. Des d’allà veurem el torrent de Son Verí i les cases de Son Verí de Baix. Durant tot el trajecte s’explicarà la història de la possessió de Son Verí, el tren i la toponímia de l’indret. En arribar al poblat de na Capulla es visitarà la creu de terme que hi ha i les distintes barraques i pedreres que el conformen. Es parlarà de la importància dels trencadors de marès per a s’Arenal i s’explicarà, a través de l’anàlisi in situ dels talls i clots de pedreres del poblat, com feien feina i com vivien els trencadors de marès.

Ruta guiada a càrrec de Dídac Martorell Paquier, alumne del Doctorat de Filologia i Filosofia. 

Data i horaris: dissabte 25 de març de 2023, de 10 a 13 hores (complet).
dissabte 6 de maig de 2023, de 10 a 13 hores (llista d'espera).

Punt de trobada: enllaç. Podreu deixar els vehicles en aquest aparcament.

Places limitades. Activitat de franc amb reserves a <sac@uib.cat>

Geologia i geomorfologia de Menorca: torrents, esllavissades i tsunamis

Ruta guiada a càrrec de Bernadí Gelabert, professor titular d'universitat del Departament de Biologia de l’àrea de Geodinàmica Externa.

Dissabte 22 d’abril de 2023

Horari: de 9 a 13.30 hores (aproximadament).

Itinerari

9 hores: estació de Maó (https://goo.gl/maps/Jxn6eDsLfC8JgvQq5)
9.15 hores: IES Josep Miquel Guàrdia d'Alaior (https://goo.gl/maps/JU6KTbt5mFFWdzHD8)

• 1a aturada: el Toro
• 2a aturada: Son Bou
• 3a aturada: voltants de Cala Llonga
• 4a aturada: Alcalfar

Ruta

A l'aturada del Toro (la primera aturada) es veurà al sud la Menorca plana, sense deformació, entapissada per materials horitzontals del Miocè superior. Al nord es veu la Menorca amb turons i valls, conformada bàsicament per materials del Paleozoic, del Triàsic i del Juràssic, inclinats i deformats. Es discutirà sobre la distinta formació dels dos sectors.
A l'aturada Son Bou es veu el sistema platja-duna que s’ajunta amb el sistema de torrents i que dona lloc a una albufera. Es discutirà sobre el funcionament d'aquest sistema.
A l'aturada dels voltants de Cala Llonga es veuen els despreniments del sector nord de la Mola. Es discutirà sobre els distints factors causants d'aquests despreniments.
A l'aturada d'Alcalfar es veuen grans blocs litorals que presenten imbricació. Es discutirà sobre el seu origen (per ones o per tsunamis).

En acabar la ruta, la tornada es farà en ordre invers, és a dir, Alaior i Maó, per aquest ordre.

Nombre de places: 30

Places limitades. Activitat de franc amb reserves a <sac@uib.cat>

Safari de Biodiversitat

El safari de biodiversitat és una experiència de ciència ciutadana per conèixer la biodiversitat al riu de Santa Eulària. Podrem conèixer les espècies vegetals i animals que hi habiten i les relacions entre elles. Explicarem com i per què es fa el seguiment de les espècies, i com les persones interessades hi poden contribuir a través de l'aplicació Biodibal.

Ruta guiada a càrrec de Samuel Pinya Fernández, llicenciat en Biologia i doctorat en Ecologia Marina. Professor del Departament de Biologia.

Dissabte 20 de maig de 2023

De les 10 a les 12.30 hores

Punt de trobada: pont Vell, Santa Eulària des Riu

Nombre màxim de persones: 15

Activitat de franc amb reserva a <sac@uib.cat>

Activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB

Les figueres a Formentera

Ruta guiada a càrrec de Monserrat Pons i Boscana, propietari de la finca Son Mut Nou de Llucmajor, dedicada a la conservació i a l’estudi dels recursos fitogènics de les figueres. És llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, però la seva afició és el camp, i la seva passió, tot el que envolta el món de les figueres. Al camp d'assaig de Son Mut Nou recupera, planta i estudia totes les varietats de figueres cultivades a les Illes Balears; també totes les varietats en risc d’erosió genètica de tots els països del món. Avui en dia conrea 2.980 figueres de 1.284 varietats diferents de totes les col·leccions del món, encara que el vertader cor de Son Mut Nou és la recuperació, plantació i conservació de les 226 varietats autòctones de les Illes Balears.

Dissabte 3 de juny de 2023, de 10 a 13 hores (canvi data)

La conservació i l’estudi dels recursos filogènetics de figuera implica establir col·leccions de camp, bancs de germoplasma o camps d’experimentació. A les Illes Balears conservam encara una gran part del patrimoni de figueres ancestrals; probablement pot considerar-se uns dels indrets del món amb més riquesa varietal i on la figuera i els figuerals han estat un referent al llarg dels segles. Eren moltes les possessions, les finques i els corrals on hi havia figueres, fonamentals per a l’engreix dels porcs, el nodriment del bestiar oví i per a l’aliment quotidià de la pagesia, i deixaven una empremta inesborrable en tots els àmbits i en els costums d’una gran part de les viles de les nostres illes.

A Formentera, la cultura de l’estalonat de la figuera, a part d’una cultura, un patrimoni i una història, és un element paisatgístic, agronòmic i que forma part de la identitat d’una illa que, patrimonialment, encara esdevé un tresor per mantenir una cultura ancestral per a tots els seus habitants.

Ruta

10 hores. Introducció a la ruta. Sala de l'Ajuntament. Sant Francesc Xavier. Explicació amb PowerPoint del concepte cultural, històric i agronòmic de la figuera. L’estalonat a Formentera, patrimoni de la humanitat.
D'11 a 13 hores. Ruta per l’illa per visitar les figueres catalogades i les que tenen un valor patrimonial o cultural (hi haurà servei d’autocar).

Places limitades

Activitat de franc

Inscripcions a <sac@uib.cat>

Activitat inclosa en el passaport cultural de la UIB
 

 

 

 

 

 

Activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB