El fons Rotger Buils. Paisatge en transformació

Exposició

Un cas de fotografia comparativa entre les imatges captades per Jaume Gual el 2021 i les del fons de postals de Vicenç i Margalida Rotger Rabassa, donat a l’arxiu de la UIB el 2015.

 Dates

Del 10 de gener a l’11 de febrer de 2022, a Sa Riera

Comissari

Jaume Gual.

 

L’evolució del paisatge de Mallorca a partir de les postals del Fons Rotger Buils

Els paisatges contemporanis es modifiquen segons ritmes molt variats. Els territoris turístics, i Mallorca n’és un exemple, són molt dinàmics, canvien molt ràpidament. La documentació fotogràfica del paisatge ens permet conèixer com era un lloc en el passat, i la refotografia, o fotografia repetida, ens mostra com ha evolucionat aquest mateix lloc fins al moment actual.

Hem volgut presentar el Fons Rotger Buïls accentuant el seu valor documental, per la qual cosa hem triat 24 imatges com a referència per fer-ne la fotografia comparativa.

Es presenten dues sèries fotogràfiques que mostren exactament els mateixos paisatges amb una diferència aproximada de 60 a 70 anys. La primera sèrie és una selecció de 24 postals, en blanc i negre, publicades en la dècada dels cinquanta del segle passat. Com a postals que són, mostren paisatges que podien tenir interès per als compradors potencials: els turistes. La segona sèrie, feta durant l’estiu de 2021, respon a una de les recomanacions del Conveni Europeu del Paisatge: conèixer les transformacions que tenen lloc en el paisatge (capítol 2, article 6).

Tot plegat no és més que una recollida de dades gràfiques del territori, en dos moments diferents en el temps, que ens permet fer-ne comparances.

El repertori es mostra en forma de grans fitxes en què cada parella d’imatges (antiga i actual) va acompanyada de dues ortofotografies (una de 1956 i l’altra de 2018) que mostren l’estat del territori que envolta el punt de vista en un moment pròxim al de la realització de les fotografies. Això permet situar-les en un context espacial.

Un esquemàtic mapa de Mallorca té marcat, amb un punt taronja, el lloc on se situa el paisatge fotografiat. Al devora, s’indica el municipi on es troba i es donen les coordenades per localitzar el punt de vista i facilitar, així, futurs projectes de refotografia.

Entenem aquí la documentació fotogràfica del paisatge com a matèria primera per al coneixement, l’educació, la investigació, la divulgació i el planejament. Per tant, cada visualitzador/a de la mostra hi veurà usos i aplicacions potencials, i traurà les seves pròpies conclusions a la vista de l’estat dels fets que mostren les imatges.

Jaume Gual

 

 

Vicenç Rotger Buils, Adolf Zerkowitz i Jaume Gual, quan la càmera no s’atura de parlar

L’any 2015 s’incorporen a l’Arxiu de la UIB 4.932 postals de Vicenç Rotger Buïls, donades pels seus fills, Vicenç i Margalida Rotger Rebassa, perquè les hi conservi i pel seu valor patrimonial. Algunes de les postals són en color i d’altres, en blanc i negre. Totes daten de les dècades de 1950 i 1960, i documenten la transformació del paisatge de Mallorca i de Menorca. Mostren l’obra d’un fotògraf ocasional i temporal —Vicenç Rotger— i d’un altre de professional –Adolf Zerkowitz. El primer, nascut a Alaior, el 1916, i el segon, a Viena, el 1884.

Vicenç Rotger es va establir a Palma amb la família a principi de la dècada de 1920, uns anys de forta crisi econòmica, i només amb vuit anys ja començà a fer feina: primer, com a mosso de fuster; després, de venedor de caramels i gasoses als teatres Balear i Líric; i, més endavant, de quiosquer a la plaça del Rastrillo (actualment, plaça de la Pescateria), al passeig del Born i a la Porta de St. Antoni, tots tres a Palma. Zerkowitz era al Marroc quan va començar la I Guerra Mundial i no va poder tornar a Àustria. Ja quedà per sempre a Barcelona. L’un va crear la conegudíssima Distribuïdora Rotger, especialitzada en la venda i difusió de molts diaris i revistes internacionals, i l’altre, l’Arxiu Zerkowitz, un dels fons de fotografia i banc d’imatges més importants d’Espanya.

Ambdós foren personatges feiners, capacitats, il·lusionats, creadors d’empreses i d’activitats noves i poc conegudes. Una de les ambicions que tingueren en comú fou la plasmació fotogràfica del seu territori des de la mirada del visitant. Per tant, evidència i projecció per arribar a una imatge somiada i que volia agradar a qualsevol turista, excursionista o fotògraf.

Vicenç Rotger es va aliar mitjançant la càmera amb Adolf Zerkowitz. Ambdós disparaven negatius; Zerkowitz els revelava i positivava en format de postal, i Rotger les venia i distribuïa per establiments i quioscs de Palma i d’algunes localitats de Mallorca. La petjada que varen deixar mostra les circumstàncies difícils que visqueren i les alegries que cercaren. Foren dos grans emprenedors. La família de Vicenç Rotger regala un tresor a una institució pública, la UIB, i la dels Zerkovitz mostra la feina del pare perquè tothom en pugui gaudir.

El tercer emprenedor, el més actual i impulsor d’aquesta exposició, és el fotògraf Jaume Gual, que sempre converteix imatges actuals i precedents en senyal de transformació del territori quotidià mitjançant el temps i l’espai.

Maria-Josep Mulet

Hi col·laboren

Maria Josep Mulet, Joan Carles Oliver, María Sebastián, Cristina S. López-Polín.

Ministeri de Ciència I+D+i El paisaje que habla. Marco teórico y referencias culturales interdisciplinares. México, Portugal y España como escenarios. (PID2020-120553GB-I00), financiado por MCIN/ AEI/10.13039/501100011033