Coordinació

Amable Palacios i José Francisco Ruiz

Programa

Divendres 13 de gener

Lars y una chica de verdad (Lars and the real girl)

Craig Gillespie, 2007.

Convidat: Miguel Ruiz-Flores Bistuer. Doctor en Psiquiatria. Professor-tutor de la UNED.

Dimecres 25 de gener

Gritos y susurros (Viskningar och ropaka)

Ingmar Bergman, 1972.

Convidada: Àngels Escandell. Professora d’institut i de teatre.

Divendres 10 de febrer

Una pastelería en Tokio (あん, An)

Naomi Kawase, 2015.

Durada: 113'

Convidat (videoconferència): Gabriel Torres Chalk. Doctor en Filologia i artista.

Dimecres 15 febrer

Todos nos llamamos Alí (Angst essen Seele auf)

Rainer Werner Fassbinder, 1974.

Durada: 93'

Convidada: Covadonga García. Mestra i pedagoga a Waldorf. 

Dilluns 13 de març

Dia Mundial de les Altes Capacitats (14 de març)

La evasión (Le Trou)

Jacques Becker, 1960.

Durada: 131'

Convidats: Associació d’Altes Capacitats d’Eivissa i Formentera (ACTEF)

Dilluns 20 de març a les 18.30 hores

Conferència: «Dona i altes capacitats» a càrrec de Rosa Isabel Rodríguez, doctora en Psicopedagogia i professora de la UIB, experta en altes capacitats.

Activitat paral·lela

Ancestral

Exposició de Jakub Honetschlager.

Del 13 al 20 de març de 2023

Jakub Honetschlager (Praga, 1980) va estudiar al Liceu d’Arts aplicades i després de diversos viatges per Europa ingressà a la Facultat de Belles Arts de Praga (AVU) en el taller del gravat experimental del professor Vladímir Kokolia. El 2008 va obtenir el primer premi en la categoria d’estudiant del certamen nacional Grafika roku. Cena Vladimíra Boudníka (gravat de l’any i premi Vladimir Boudnik). Des de 2015 és membre de l’Associació d’artistes i gravadors xecs (SČUG Hollar). El 2018 imparteix el taller d’aiguatinta de la Facultat de Belles Arts de Praga com a artista convidat. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals a la República Txeca, França i Espanya. Des del 2010 viu a Eivissa.

ANCESTRAL, segons l’artista

En el meu treball m'ocup del paisatge en el seu sentit ampli. Unes vegades és un paisatge vist, viscut i recordat, i unes altres vegades és imaginat. M'interessa la memòria del paisatge. M'adon de les intervencions i canvis fets per l'home i els pos en contrast amb el creixement de la naturalesa. El paisatge és un mirall per a mi, on cerc i examín les respostes a diferents preguntes: Què és l'espai buit? Què són les fronteres i on són? Què es pot veure i de quina manera quan deix de representar alguna cosa en l'obra?

Principalment, m'exprés usant tècniques del gravat tradicional, especialment la tècnica d'aiguatinta. El procés de creació de les meves obres té un paper important. Treballar amb les matrius és fer un registre del temps. D'aquesta manera, l'estampa final arriba al món com si fos d'una sola vegada. El color també és molt important en la meva creació. En la tècnica d'aigua negra té un caràcter transparent, la qual cosa li permet interactuar amb el paper blanc. Així, gràcies a l'estampació de diverses planxes en un mateix lloc, els colors es troben i creen unes noves gammes que tenen la seva lluminositat especifica. L’escala de colors té possibilitats infinites. La meva obra es troba en una frontera entre el concret i l'abstracte.

Treball en cicles temàtics als quals torn sovint. En temes com arquitectura dins del paisatge, forats, trossos de cel o foc trob la presència humana en la naturalesa. En l'expressió pictòrica confront la geometria amb el que és gestual, observant així un paral·lelisme amb el comportament humà que oscil·la entre allò racional, emocional i instintiu.

Realitzat