El director de la Companyia de Teatre UIB Juanjo Bermúdez de Castro, comenta com han preparat la representació de Negrata de merda, de Denise Duncan Villalobos


 Estructura de les classes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com en anys anteriors, cada classe de tres hores està dividida en dues meitats d’una hora i mitja cadascuna, amb un descans de deu minuts entre ambdues.

Primera part

Orientada perquè els i les estudiants aprenguin de manera pràctica i en grup diferents tècniques interpretatives procedents de diverses escoles, que els seran útils a l’hora de treballar com a actors i actrius en qualsevol obra de teatre o actuació a la qual hagin d’enfrontar-se en un futur.

  1. Exercicis de relaxació muscular i de mindfulness per deixar fora de l’aula de teatre tot allò que no estigui vinculat amb els exercicis de preparació actoral que treballarem aquest dia.
  2. Diferents pràctiques de moviment expressiu i exercicis de vocalització i projecció, per escalfar el cos i la veu, que són les eines de què disposam com a actors per donar vida a qualsevol personatge.
  3. Proposta en qüestió que treballarem aquest dia. La majoria estan orientades a posar els i les estudiants en contacte amb les seves veritables emocions, perquè, arribat el moment, siguin capaços de recórrer-hi, i puguin expressar una emoció concreta que un text determinat requereix, però amb la credibilitat i valentia que atorga el fet que l’emoció sigui real: exercicis de memòria sensorial, vulnerabilitat, retrobament amb el nen interior, els temors de la infància, treball expurgatiu, els fantasmes del passat, ràbia continguda, inseguretats, per acabar sempre amb exercicis de confiança i records d’entusiasme abans de la pausa.

Segona part

Treball amb monòlegs que els i les estudiants han preparat i interpreten individualment sobre l’escenari i, a partir d’aquesta primera posada en escena, experimentam fins a arribar a l’emoció i l’actitud física que cada text requereix.

La resta de companyes i companys comenten el que han sentit en veure aquest treball individual, sempre des d’un enfocament constructiu.

A mesura que avança el curs, després dels monòlegs passam a les escenes de dos personatges que, com a director, assign a les i als estudiants per parelles. Per treballar aquestes escenes fem el mateix procés que amb els monòlegs: a través de l’experimentació teatral amb les emocions i l’aplicació de tècniques de dramatització aconseguim que els personatges de les escenes assignades cobrin vida, cos i veu a través de les interpretacions dels i les estudiants sobre l’escenari de l’aula de teatre.

Aquest curs 2019-20 representam Negrata de merda, de Denise Duncan Villalobos. Des del primer dia, durant la segona part de les classes hem començat per fer una exhaustiva anàlisi dramatúrgica de cada acte i escena i dels personatges de l’obra que havíem de representar, així com lectures dramatitzades i improvisacions, cosa que sens dubte ens va fer avançar molt ràpidament en la preparació de la posada en escena de l’obra.

 

El text de Negrata de merda només té cinc personatges:

  • el matrimoni Andrea i Pol, pares del nin de sis anys insultat pel color de la pell;
  • el matrimoni Laura i Joan, pares de la nina que insulta el company de classe;
  • Maria, la periodista estrangera que vol treure a la llum pública aquesta situació de racisme i infància, que és el tema principal de l’obra.

Aquests cinc personatges intervenen en diferents actes. Com que la meva intenció com a director és que totes i tots els estudiants que vulguin fer-ho actuïn i provin l’experiència de pujar a un escenari, en lloc de fer un càsting per triar cinc alumes entre els divuit que formen la companyia aquest any, vaig decidir que hi hagués 4 Andrees, 3 Pols, 3 Laures, 3 Joans i 3 Maries, cadascun d’ells en un acte diferent.

La primera cosa que vàrem fer enguany és assignar càrrecs de responsabilitat al marge de la actuació:

  • ajudant de direcció,
  • cap de so, il·luminació i efectes visuals,
  • cap de disseny gràfic i xarxes socials,
  • cap d’escenografia i caps de vestuari.

Aquest any, a més, el primer dia tots els membres de la companyia varen signar un contracte de compromís i responsabilitat on s’incloïen les regles bàsiques de comportament als assaigs.

 Fitxa artística

 

 

 

Obra: Negrata de merda (2018)

Autora: Denise Duncan Villalobos

Director: Juanjo Bermúdez de Castro

Ajudant de direcció: Xisco Cerón

So, il·luminació i efectes visuals: Joan Riutort

Disseny gràfic i xarxes socials: Lucía Fagúndez

Escenografia: Adrián Font 

Vestuari: Isabel Cantería i Pau Perelló

Actors i actrius

Acte 1

Andrea                           Ana García

Pol                                  Llorenç Soler

Acte 2

Maria                            Maria Riera

Joan                             Diego Moreno

Acte 3

Laura                           Maribel Mayans

Pol                                Adrián Font

Acte 4

Andrea                         Lucía Fagúndez

Joan                             Pau Parelló

Acte 5

Maria                           Marga Rodríguez

Andrea                         Isabel Cantería

Acte 6

Andrea                          Paula Ginard

Pol                                 Alejandro Julià

Laura                             Neus Sastre

Joan                              Nadal Garí

Maria                             Carme Oliver

 

 

 

Treball sobre els personatges

Per grups, segons el personatge que interpretassin, les i els estudiants varen crear per escrit el passat de cadascun, que no apareix a l’obra: com havia estat la seva infància i la seva relació amb els progenitors i germans, si en tenien, els seus traumes infantils, el pas pel col·legi i institut, els primers amors i desenganys, els seus interessos, la seva ideologia política, com havien conegut les respectives parelles i com havia evolucionat la seva relació a través dels anys, com s’havia anat forjant la seva personalitat adulta, amb els seus clarobscurs, i com era la seva rutina diària actual fins a arribar al moment en què comença l’obra.

A partir d’aquí, férem improvisacions per investigar com caminen aquests personatges i com parlen i s’expressen en diferents àmbits: laboral, social, amb les amistats, amb les parelles en públic i en privat, i amb els fills o filles, respectivament. A més, vàrem fer un treball intens per evitar caure en els estereotips, per això tractàrem de construir personatges tan concrets, únics i específics, per generar més aviat arquetips en els quals el particular es traduís en experiències humanes universals, perquè el públic es delectàs amb cada detall dels personatges i la seva realitat. D’aquesta manera, l’obra mostraria conflictes tan humans i reals que els espectadors de qualsevol cultura hi podria empatitza

Mètode de treball

Per treballar cada acte i escena de l’obra vàrem utilitzar un mètode nou ideat per mi com a director i que vaig anomenar ADOEC: acció, desig, obstacles, estratègies i conflicte. Cada actriu i actor de la companyia havia de tenir clar abans de començar a assajar aquests cinc elements. Durant l’escena o acte en qüestió, el personatge ha de fer una acció: parar taula, canviar-se de roba de l’uniforme de treball a la roba d’estar per casa, estiraments d’exercici físic…, una acció escollida minuciosament i adequada a l’escena, que impedeixi veure un actor dret, immòbil, amb els braços penjant, recitant un text i sense saber què fer a l’escenari; cada actriu i actor ha de tenir clar també quin és el principal desig del seu personatge en l’escena en qüestió, quins obstacles s’interposen per aconseguir el seu desig i quines diferents estratègies utilitza al llarg de l’escena per aconseguir aquest desig, marcant clarament en quin moment decideix passar d’una estratègia a una altra i per quin motiu; finalment, no hi ha escena sense conflicte, de manera que la interacció amb els companys d’escena és fonamental: aprendre a mirar l’altre, a intuir el que pensa, com ha de procedir davant el que l’altre fa o diu, i sobretot el fet que el actor pensi de veritat sobre l’escenari, i no sols fingeixi que pensa.

Innovacions relacionades amb l’obra

Aquest any vàrem fer també una tasca molt laboriosa incorporant tres innovacions relacionades amb l’obra que no apareixien al text original:

1.     Elaborar breus vídeos sobre notícies reals de premsa relacionades amb el racisme present a la nostra societat actual, per introduir-los entre acte i acte per mitjà d’un projector;

2.     Donar una importància vital al color: cada personatge estaria representat per un color i per tota la simbologia emocional, cultural, fins i tot sociopolítica, vinculada a aquest color. Per això, vàrem escollir des del principi el vestuari de cada personatge en cada escena atenent aquest criteri;

3.     Com que la nostra obra, que dura una hora i trenta minuts, havia de participar en la Segona Biennal de Teatre Universitari en Català, que s’havia de celebrar a la Universitat d’Alacant l'abril de 2020, i ens exigien que la durada màxima fos de 50 minuts, férem un treball de dramatúrgia per seleccionar quines frases, quins conceptes o accions eren fonamentals en cadascuna de les escenes, per reduir el text original a un terç i així poder projectar també en la versió reduïda els vídeos que havíem preparat. Per tant, disposam de dues versions de l’obra, la breu i l’original, i les actrius i els actors varen memoritzar ràpidament el text d’ambdues.

Conclusions 

 Com es pot observar, malgrat que els assaigs es varen veure interromputs sobtadament per l’emergència sanitària de la COVID-19, la feina feta fins al moment per la companyia de teatre de la UIB ha estat immensa. Ja disposam del vestuari i l’atrezzo, les actrius i els actors coneixen a la perfecció les característiques intrínseques dels seus personatges i saben el text de les dues versions, la breu i la llarga. Per tant, el muntatge està gairebé elaborat.

Amb quatre o cinc assaigs més, estaria a punt per ser representat davant un públic. El Vicedeganat d’Igualtat de la Facultat d’Educació de la UIB ens han sol·licitat si podríem interpretar la nostra obra el setembre de 2020, en la Jornada de Portes Obertes, per mostrar als futurs estudiants la feina que fem a la Companyia de Teatre de la UIB. A totes i tots els membres de la companyia ens va semblar una magnífica idea, així que, si tot va bé, el setembre de 2020 estrenarem l’obra a la UIB.

 No obstant això, ateses les circumstàncies sanitàries que vivim, també plantejam la possibilitat de fer una altra representació a l’octubre per a la comunitat universitària, quan les mesures de seguretat ho permetin.

També voldríem estrenar l’obra al Teatre Municipal Catalina Valls quan sigui possible, perquè les famílies i amics dels membres de la companyia, i el públic en general, puguin gaudir de la nostra obra i així donem visibilitat a la cultura que es crea en l'àmbit de la Universitat de les Illes Balears. 

Així mateix, igual que els anys anteriors, un equip de gravació de la productora La Taronja Biònica filmarà l’obra, i la pel·lícula resultant es projectarà també als cinemes CineCiutat, al barri de s’Escorxador, a Palma, si les circumstàncies ho permeten.

A més, volem recordar que, com que el tema principal de l’obra és el racisme i la infància, els beneficis obtinguts tant de la representació de l’obra al Teatre Catalina Valls com de la projecció de la pel·lícula a CineCiutat seran destinats íntegrament a l’atenció dels menors estrangers no acompanyats a través del Servei d’Infància i Família de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Per acabar, simplement voldria recordar que la cultura no s’atura! I, com diem al món del teatre, l’espectacle ha de continuar! Molt aviat podrem gaudir de teatre en viu, aquesta representació de vegades més autèntica que la vida mateixa, i que no només ens entreté, sinó que ens serveix de mirall per mostrar-nos com som els éssers humans realment i així prendre consciència del món en què vivim. Show must go on! Fins aviat!

Juanjo Bermúdez de Castro