Lluís Calvo Guardiola

(Saragossa, 1963)

Poeta, narrador, crític literari i assagista. Explorador del vers, transgressor dels gèneres, viatjador entre tots els sabers, lluitador per l’esperit de revolta de les avantguardes amb el cant subversiu com a deixant. Abans de tot es considera poeta i des d’un bell principi assegura que la feina poemera de tenir cura del llenguatge és tenir cura de les idees. Té ben clar que la realitat és una forma de llenguatge. Fa servir la intuïció com a guia d’escriptura i de coneixement envers el raciocini dominant. Li interessa la literatura que planteja interrogants com a camí de recerca i d’aprofundiment de si mateix. Vol lligar dos mons desconnectats: el macrocosmos i el microcosmos. “El poema exerceix la funció de batall que desperta els veïns en l’alta nit.” “L’art no ha d’agradar-nos, si agradar-nos vol dir reiterar les nostres conviccions.” “ No vull incomodar-vos, diu algú. Just el contrari del que jo pretenc.” “És ben ingenu creure que l’art pot canviar el món. Tanmateix no hauria de deixar-lo, exactament, com l’ha trobat.”

Ha publicat Veïnatge d’hores (1987, premi Amadeu Oller), A contrallum (1989, premi Miquel Martí i Pol), Vida terrenal (1991, premi Miquel de Palol 1990), Jardí d’una ciutat deserta (1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991), La llunyania (1993), El món que respirava pels ulls (1996, premi J. M. López-Picó 1995), L’estret de Bering (1997, premi Ciutat de Palma 1996), Opus spicatum (2000, premi Maria Mercè Marçal), Omissió. L’u de la u (2001), El buit i la medusa (2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona), La tirania del discurs. Protoversos i electropoemes (2003), Andròmeda espiral. Els bumerangs de Villa Chigi (2005), Al ras (2007), Última oda a Barcelona (2008, amb J. Valls), Cent mil déus en un cau fosc (2008, premi Rosa Leveroni 2007), Col·lisions (premi Vicent Andrés Estellés 2009), Estiula (2011, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2012), Teresa la mòmia (amb David Caño, 2013), Llegat rebel (2013) i Ancestral (2019). L’any 2019 guanyà el premi Carles Riba de poesia per L’espai profund. És també autor de les novel·les Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001), L’expulsió del paradís (2004) i L’endemà de tot (2014), dels estudis literaris i filosòfics Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016) i L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (2019), i de l’obra teatral Miserere (2000). L’any 2017 rebé el premi Quima Jaume a la trajectòria literària.

S’han traduït poemes seus a l’espanyol, a l’anglès, a l’italià, al francès, al portuguès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions nacionals i internacionals.