Antonio Colinas

Antonio Colinas va néixer a La Bañeza (Lleó) el 1946. Poeta, assagista, narrador, periodista i traductor. Té les arrels en la terra natal. Els seus primers símbols són els de la infantesa i els primers espais aquells en què va aprendre a contemplar: aquest nord-oest que és un nord-oest molt ampli que va des de Lleó a les serralades de Salamanca, els encontorns de Gredos. També hi ha l’encontre amb aquest mite: la muntanya de la infantesa on es puja a través d’un viatge interior que ens ajuda a conèixer-nos. La naturalesa, a la seva poesia, és un factor vitalitzador, un teló de fons, un element cultural més. La nit, la pedra, l’illa i el jardí són coordenades del seu món poètic.

Sempre va projectar les seves arrels i les universalitzà gràcies al diàleg amb altres cultures. Aquest diàleg s'ha produït, sobretot, amb les cultures de la Mediterrània (quatre anys de vivències a Itàlia i vint-i-un a Eivissa, però també per lectures essencials, com les dels lírics grecollatins, Dante, Valéry, Quasimodo, Aleixandre, Espriu, Carles Riba o Gil-Albert). Un llibre essencial és Tratado de armonía. L’harmonia, una idea clau de Colinas. Harmonitza principis antagònics: ètica i estètica, emoció i meditació, Castella i la Mediterrània, el sagrat i el profà, el clàssic i el romàntic, la tradició i l’avantguarda.

Colinas diu: “Hi ha tres poetes amb els quals la poesia és per a mi un revulsiu: Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado i Pablo Neruda. Són els tres poetes que vaig llegir a l’adolescència i que m’obriren la poesia com a fenomen anímic. La meva poesia té tres grans blocs: una, amb més presència de l’emoció, d’aquest to neoromàntic i de la cultura; després, una segona més reflexiva, meditativa, amb un llibre central: Noche más allá de la noche, i, més endavant, els darrers llibres, en els quals hi ha un to més humà, i també metafísic. La poesia, sobretot, ha de ser paraula nova, paraula que es diferencia.”  

Per la seva fidelitat a Itàlia ha rebut diversos guardons, com el Premio Nazionale per la Traduzione o el Premio Dante Alighieri; també n'ha rebut a l’Amèrica Llatina i a l'Orient Llunyà.

Els seus viatges a la Xina, Corea del Sud o l'Índia han donat lloc a llibres de viatges com La simiente enterrada (Un viaje a China) o Cerca de la Montaña Kumgang.

El seu treball com a traductor de l'italià i del català s'ha centrat en les obres de Leopardi i Quasimodo, o en la de Marià Villangómez. Va rebre, el 1999, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per les seves traduccions a l’espanyol d’autors catalans. Un resum ample de vida i obra es pot trobar a Memorias del estanque, però també als llibres d'aforismes, com els reunits a Tres tratados de armonía, centrats sobretot en els seus fructífers anys illencs. Entre els guardons que ha rebut, cal recordar el Premio Nacional de Literatura i el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana. Des de la seva actual residència fronterera a Salamanca ha aprofundit també en el diàleg amb Portugal, amb la seva literatura i la seva gent. Ha aplegat la poesia a Obra poética completa, que va editar Siruela a Espanya l'any 2011, i a Amèrica el Fondo de Cultura Económica de Mèxic.

 

Ha dit ben a les clares que la poesia és una escletxa a través de la qual es veu la realitat. Un crui que ens comunica amb una realitat que no és la quotidiana. Per a Antonio Colinas la poesia és una via de coneixement. Si un dia no hi hagués poesia al món voldria dir que l'ésser humà hauria deixat de ser humà.