Escoltar

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

EN EL 150è ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT
(Campanet, 1864 – Barcelona, 1920)

1. Etapes principals en la vida d’Oliver

a) Infantesa i adolescència (Campanet, Palma, Muro i Ciutadella). Cursa el Batxillerat a l’Institut Balear (1876-1880).
b) Estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (els tres primers cursos com a alumne oficial, els altres com a lliure). Després d’uns anys d’interrupció, acaba finalment la carrera l’any 1892. Anys de formació literària i ideològica en contacte amb Marian Aguiló i amb alguns del protagonistes més rellevants de la literatura catalana del moment (Josep Yxart, Joan Sardà, Narcís Oller, Francesc Matheu).
c) Entre el 1888 i el 1904, viu a Palma. Es dedica intensament al periodisme (Museo Balear, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, La Roqueta i La Almudaina), publica els primers llibres, assoleix un paper rellevant com a líder ideològic, cultural i social en la Mallorca d’entre els dos segles. Dirigeix el diari La Almudaina entre el 1897 i el 1903, encara que de fet ja n’era el principal responsable d’ençà de 1890. Treballa, primer com a secretari i després com a director-gerent, en l’entitat de crèdit Foment Agrícola de Mallorca.
d) Residència a Barcelona (1904-1920). Primer, redactor i director del Diario de Barcelona (1904-1906); després, redactor i director de La Vanguardia (1906-1920). Membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i Vicepresident de l’Associació de periodistes de Barcelona. Així mateix, va ser, fins l’any 1916, Oficial Major de la Secretaria de l’Ateneu Barcelonès. També va col·laborar a les revistes Catalònia, La España Moderna, Il·lustració Catalana, Alma Española, La Ilustración Artística, Empori, La Cataluña i al diari ABC (1906-1914).

2. Caracterització global del personatge

Miquel dels Sants Oliver va ser un intel·lectual i un escriptor polifacètic: periodista en sentit integral, poeta, narrador, crític literari, historiador, biògraf, analista polític, pensador, teòric del pensament regeneracionista i regionalista/nacionalista, líder ideològic i cultural primer a Palma i després a Barcelona, impulsor de la modernització de la societat mallorquina, promotor de l’entesa entre el maurisme i el catalanisme polític, promotor d’un conservadorisme reformista...

3. Obra publicada

  • Poesia: Llegenda de Jaume el Navegant (1904) i Poesies (1910).
  • Narrativa: Margalida. Paisatge mallorquí (1888-1891), Aventures d’un mallorquí (1891), L’Hostal de la Bolla (1903), Illa Daurada. La ciutat de Mallorques (1906) i Flors de silenci (1907).
  • Estudis històrics: Mallorca durante la primera Revolución (1901), Los españoles en la Revolución francesa (1914), Catalunya en temps de la Revolució francesa (1917) i Mujeres de la Revolución (1917).
  • Història i crítica literàries: La literatura en Mallorca. Ensayos críticos  (1903), En Maragall i la seva obra de publicista (1912), Literatura extranjera [1905], Vida y semblanza de Cervantes (1916) i La literatura del desastre (1974).
  • Biografies: Mestres i amics (1920).
  • Assaig polític: Cosecha periodística (Artículos varios) (1891), La cuestión regional (1899), Entre dos Españas (1906), El caso Maura (1914), Dues conferències sobre Balmes (1914 i 1915), El fet i la idea de civilització (1917) i Història i política (1975).
  • Memòries: Treinta años de provincia (1924).
  • Reculls d’articles de La Vanguardia.  Els sis volums publicats (1918-1920) sota el títol genèric Hojas  del sábado: I. De Mallorca; II. Revisiones y centenarios; III. La herencia de Rousseau; IV. Comentarios de política y patriotismo; V. Historia de los tiempos terribles; i VI. Algunos ensayos. 

4. Altres dades d’interès

Impulsor de la Campanya per Mallorca (1890) promoguda per Els Insensats, Mantenidor en els Jocs Florals de Barcelona de 1897, membre corresponent de la Real Academia de la Historia, membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès (1917-1918).

5. Dues aportacions pioneres i especialment cabdals d’Oliver:

a) Amb els deu articles titulats <<Desde la terraza (Páginas veraniegas)>>, apareguts a La Almudaina els mesos d’agost i setembre de l’any 1890 –inclosos l’any següent a Cosecha periodística-,  va fer la proposta de la creació a Mallorca d’una indústria turística. A partir de la constatació que a Europa ja hi havia afecció pels viatges, Oliver ressaltava la idoneïtat de l’illa com a destí turístic: proximitat al continent, un clima molt apte, una gran varietat de paisatges concentrats en un territori fàcilment abastable... Tot seguit, feia l’inventari de les mesures que caldria adoptar per tal d’atreure els viatgers: millorar les comunicacions de l’illa amb l’exterior i les vies de circulació a l’interior, un hotel tan confortable com els que hi havia a les grans capitals europees, fer reformes higièniques a Palma, crear una societat que tengués l’objectiu de promocionar Mallorca com a destí turístic. Oliver va concebre el turisme com un recurs econòmic i com un mitjà per a promoure la modernització dels costums.
b) Amb l’article <<La política mallorquina>> (1890) i amb el llibre La cuestión regional (1899) va formular una anàlisi crítica del centralisme i de l’uniformisme polític de l’estat espanyol i va plantejar, en coincidència sobretot amb el pensament de Valentí Almirall, una proposta alternativa per al conjunt d’Espanya i, més específicament, per a  Mallorca/les Balears. Segons Oliver, el que calia era que en el marc d’un estat que reconegués del tot la seva pluralitat interna –de tradició històrica, de llengua i de cultura-, les Balears assolissin un règim d’autonomia política que permetés que des de la proximitat és pogués decidir i gestionar els assumptes propis i, a la vegada, garantir la continuïtat en plenitud dels elements identitaris històrics (la llengua i la cultura, el dret secular...).