Dones que inspiren

La realitat contemporània requereix una reflexió complexa, un pensament contrastat des de múltiples vessants. Parlar del present no sempre és fàcil. Per aquest motiu, hem pensat en dones que amb la seva tasca diària en diversos àmbits científics o humanístics escriuen part de la història i conviden a la reflexió sobre la societat, els canvis culturals, l’ètica científica, el periodisme objectiu, els nous marcs literaris, etc.

Cada una de les convidades la presenta una professora de la UIB o una dona del mateix àmbit del coneixement. En acabar l'exposició de la ponent, convidam el públic assistent a participar en un diàleg obert sobre els temes de què s’haurà parlat.

Organització: Institut Balear de la Dona, Consell Social i Vicerectorat de Projecció Cultural, Universitat Oberta i Seus Universitàries (Servei d’Activitats Culturals) de la UIB.

 

27 de març de 2019

A les 19 hores a la Sala d’actes de Ca n’Oleo. Carrer de l'Almudaina, 4. Palma

Activitat gratuïta.

Literatura, llengua i vida: una espessa trena

Eulàlia Lledó

(https://www.eulalialledo.cat/ca/) (Barcelona, 1952).
Professora jubilada de secundària i escriptora. Doctora en Filologia romànica per la UB.
Les seves dedicacions principals giren al voltant de la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua. Conrea també camps com la literatura d’assaig i reflexió, i la de viatges. Publica habitualment al diari digital El Huffington Post. (https://www.huffingtonpost.es/news/eulalia-lledo-cunill/)
Dues publicacions sobre literatura, Dona finestrera i Dona balconera. A les penes, llibreries recullen articles, ressenyes, diverses conferències i part de la seva tasca com a crítica literària. Ha editat diversos llibres: Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza; Terra d’Elles de Charlotte P. Gilman; La Verge dels Set Punyals i La veu perversa de Vernon Lee; l’última és D’un groc encès. Charlotte Perkins Gilman. Vida, obra i conte, és a dir, l’edició d’El paper de paret groc.
Pel que fa a la llengua, es dedica a l’anàlisi de discurs. Això l’ha portada a estudiar les denominacions dels oficis, el discurs acadèmic, l’administratiu, l’esportiu, la premsa, especialment les notícies sobre maltractaments, i els diccionaris (va col.laborar en les revisions del Diccionari General de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i del Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia). Ha elaborat diverses recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. Algunes de les seves aportacions són el material digital Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina <http://www.beat.cat/manualdellengua/> o el volum Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas. Pel que fa als diccionaris,De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE; el llibre L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències; el vocabulari d’oficis i càrrecs: Las profesionesde la A a la Z.

8 de maig de 2019

Mireia Sallarés

És llicenciada en Bellas Artes per la Universitat de Barcelona, ha estudiat cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Entre d'altres, ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i a la Casa Encendida de Madrid o el CA-Tarragona. Sallarès utilitza el vídeo com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat. Els seus treballs estan relacionats amb la sociologia i l'antropologia cultural. Analitzen històries reals de persones i col·lectius d'arreu del món, amb una predilecció per les dones. Analitza el món com a estrangera, fent servir entrevistes, intervencions en l'espai públic o d'altres tipus de suport per reflexionar sobre conceptes com la veritat, la violència, el plaer, la memòria o l'estatus, des de l'estratègia del documental i el compromís polític. Un dels seus treballs més destacats és Las Muertes chiquitas, on analitza l'orgasme femení.

30 de gener de 2019

Fer de la cultura vida! 

Laura Borràs (Barcelona, 1970), és especialista en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora en Filologia Romànica (1997) per la Universitat de Barcelona, amb la tesi «Formes de la follia a l'edat mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques». De 2013 a 2018 ha exercit de directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Des de 2007 és la directora acadèmica del Màster en Literatura en l'Era Digital de la Universitat de Barcelona. S'ha especialitzat en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes 2.0. Va ser guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des de l’any 2000 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes.

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació: com a columnista del diari Ara; a Els matins de TV3, com a tertuliana (2006-2009) i en una secció de llibres, i a Catalunya Ràdio, a El suplement (2013-2016) i a El matí de Catalunya Ràdio, parlant de llibres (2016-2017). Responsable de la sèrie de vídeos Bits de literatura d'EduCaixa.

El 29 de maig de 2018 fou designada consellera de Cultura pel president de la Generalitat de Catalunya.

Presentació

Caterina Valriu, doctora en Filologia Catalana, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, UIB.

 

Activitats realitzades

25 d’abril de 2018

«Rompiendo techos de cristal: cómo dirigir un periódico desde la igualdad»

Ana Pardo de Vera, és llicenciada en Filologia Hispànica, té un màster en Mitjans de Comunicació i estudis de Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED. Ha escrit en diversos mitjans de comunicació com Diario 16, La Voz de Galicia, Tiempo o El Siglo de Europa i ha col·laborat amb diverses ràdios i televisions. El 2007 va participar en la fundació de Público. Durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser assessora de Comunicació als ministeris de Defensa, Indústria, Turisme i Comerç i a la Vicepresidència de Política Territorial.

Presentació

Victòria Morell, periodista d’IB3 Ràdio.

Lloc

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma.

Horari

A les 19 hores

23 de maig

«El dur camí de la recerca científica des d’una perspectiva de gènere. Coneixements actuals sobre els gens de la visió, el diagnòstic genètic i la teràpia gènica»

A càrrec de Roser González Duarte

Catedràtica de Genètica, Universitat de Barcelona.

Presentació

Cori Ramon, catedràtica de Genètica del Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears.

A les 19 hores. Sala d’actes de l’edifici Sa Riera. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma.

Activitat gratuïta.

La conferència es reproduirà en temps real al canal de la UIB

Roser González Duarte, és llicenciada en Ciències Químiques i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat directora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona de 1986 a 1994 i de 1999 a 2002, directora del Màster Universitat-Empresa en Biotecnologia de 1995 a 2005 i presidenta de la Societat Espanyola de Genètica de 1994 a 1998. És tresorera de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), professora del Màster en Bioètica i Dret, i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona.

21 de novembre de 2018

«Nombrar el malestar y cuidar el buen vivir»

Amaia Pérez Orozco. Reconeguda economista feminista, doctora en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat responsable a l'UN-INSTRAW de l'estudi de propostes per reorganitzar les cures. Treballa principalment sobre la sostenibilitat de la vida com el conjunt de necessitats materials i afectives de les persones. Ha publicat, entre altres obres: El empleo femenino en la maquiladora textil en Guatemala y las transformaciones en las relaciones de género (2004), Transformaciones del trabajo desde una perspectiva feminista: producción, reproducción, deseo, consumo (2006), La economía: de icebergs, trabajos e (in)visibilidades (2006), Pero... ¿de qué igualdad hablamos? Disidencias feministas (2008).

Presentació

Margalida Capellà, doctora en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Departament de Dret Públic, UIB.