Aules sense Armaris 2019-20

Taller de cinema LGTBIQ+ a la UIB i al Centre de Cultura Sa Nostra

Durant el curs 2019-20 el cinefòrum Aules sense Armaris, del Servei d’Activitats Culturals de la UIB, ha continuat donant visibilitat a la diversitat psicoafectiva i sexual i al col·lectiu LGTBIQ+ a través del cinema. Aquest curs hem volgut potenciar encara més la reflexió i el desenvolupament crític i artístic del públic assistent. Per això, després de cada projecció i amb la guia del coordinador del cicle, el professor Juanjo Bermúdez de Castro, hem reflexionat conjuntament i de manera crítica sobre les temàtiques i l’estètica cinematogràfica de cada pel·lícula, i hem convertit cada visionat en una experiència comuna que ha enriquit la comprensió del film i dels estudis de gènere i LGTBIQ+ d’una manera més global i entretinguda.

Fins ara, hem projectat i analitzat les pel·lícules següents:

 

 

El setembre de 2019 vàrem veure Milk (2008), de Gus Van Sant, que narra la biografia i l’assassinat de l'activista LGTBI i polític nord-americà Harvey Milk. La pel·lícula va obtenir dos Oscars: el també activista Dustin Lance Black el va guanyar pel millor guió i l'actor Sean Penn va guanyar el seu segon Oscar com a millor actor protagonista per la interpretació de Harvey Milk. Després de la projecció vàrem parlar de què vol dir ser activista, de la història del col·lectiu, de la lluita pels drets LGTBIQ+ i de la situació actual dels drets LGTBIQ+ al món.

 

 

 

 

 

L’octubre de 2019 vàrem veure Tomboy (2011), de Céline Sciamma, que ens relata la historia d’una família que a l'inici de l'estiu va a viure a un nou barri, esdeveniment que aprofita la seva filla de deu anys, Laura, per presentar-se sota el nom de Michael assumint així la seva autèntica identitat de gènere. Els problemes per a Michael arriben quan ha d'incorporar-se al col·legi del nou barri. Abans de la pel·lícula vàrem parlar amb l’activista trans Valentín Elorza, el qual ens va explicar els actes reivindicatius de les jordanes de l’octubre trans a Mallorca. Després de la projecció vàrem parlar amb ell de la situació legal dels homes i menors trans al món, de les diferències entre cada lloc respecte a la cobertura sanitària i de la importància de l’educació per erradicar la transfòbia.

 

 

 

 

 

El novembre de 2019 vàrem projectar El último verano de la Boyita (2009), de Julia Solomonoff, que ens explica com un adolescent intersexe viu amagant el seu cos i la seva sexualitat en un poble rural d’Argentina. Abans de la projecció vàrem veure i escoltar testimonis reals de persones intersexe i després de la pel·lícula aprenguérem que no hi ha només una intersexualitat sinó més de trenta variacions, i parlàrem de les diferències entre ser intersexe i néixer en un poble i ser-ho però néixer en una ciutat, i de l'extraordinària tasca que fan les associacions amb les famílies de menors intersexe.

 

 

 

 

 

El desembre de 2019 vàrem veure Antes que anochezca (2000), de Julian Schnabel, pel·lícula que narra la vida de l’escriptor cubà Reinaldo Arenas. Per la seva interpretació de l'escriptor, Javier Bardem va ser nominat a l'Oscar com a millor actor protagonista el 2001. Abans de la pel·lícula vàrem parlar amb l’activista Joan Lluís Llull, president d'ALAS (Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears) sobre l’obra de Reinaldo Arenas i la manera en què des de l’associació que Joan Lluís presideix ajuden les persones estrangeres que venen a Espanya fugint de la persecució als seus països per la seva identitat o orientació sexual o per la falta d’assistència sanitària. Després de la projecció vàrem veure i comentar el mapa de l’actual legislació mundial pel que fa als drets LGTBIQ+ i explicaràrem conceptes com el de «sexili», que consisteix a veure’t obligat a abandonar el teu país per qüestions d’identitat de gènere o orientació sexual.

   

 

 

 

 

El gener de 2020, per celebrar que el 23 de gener és el Dia Internacional de l'Escriptura, vàrem veure Las horas (2002), de Stephen Daldry. Tres meravelloses històries ambientades els anys 1920, 1950 i 1990, entrellaçades per la vida i obra de Virginia Woolf. La pel·lícula està protagonitzada per tres actrius excepcionals: Meryl Streep, Julianne Moore i Nicole Kidman, aquesta darrera va ser qui va guanyar l’Oscar com a millor actriu protagonista per la seva interpretació de Virginia Woolf. Per moderar el debat, varen venir tres dones relacionades amb el món de les lletres i l’activisme: Teresa Gispert, professora i autora d’uns fanzins molt reivindicatius; la seva companya de vida, Tatiana Casado, actual presidenta de Ben Amics (Associació LGTBI de les Illes Balears); iBegoña Méndez, intel·lectual i periodista reconeguda i autora, d’entre altres, d'Una flor sin pupila i Heridas abiertas, on analitza l’escriptura íntima creada per dones. Després de la projecció parlàrem totes juntes de dones que escriuen, dones que llegeixen, dones que estimen dones, de feminismes, de Virginia Woolf, de la seva novel·la Mrs. Dalloway, en que està basada Las horas, i de la seva forma d’entendre i practicar l’activisme i l’escriptura.

 

 

 

 

El febrer de 2020, com que febrer és el mes de la història afroamericana dels Estats Units, vàrem veure, analitzar i comentar la controvertida pel·lícula Tangerine (2015), de Sean Baker. El film ens narra la història de dues dones trans afroamericanes i prostitutes a Los Angeles el dia de Nadal. A causa del to desenfadat i divertit (malgrat la cruesa de la realitat d’aquestes dues dones), i el fet que tota la pel·lícula fos gravada amb un iPhone 5 de manera experimental però amb un resultat brillant, Tangerine va rebre nombrosos premis. Després de la projecció vàrem parlar de les dones trans, la teoria queer, les quatre onades del feminisme, les intolerants TERF, que exclouen les dones trans de la lluita feminista, i de la història afroamericana i dels drets civils als Estats Units.

 

 

 

Per als mesos de primavera teníem preparades pel·lícules molt interessants, però la maleïda covid-19 es va interposar entre nosaltres i els nostres plans. Tanmateix, la cultura no s’atura! Així que, tan aviat com sigui possible, tenim dues pel·lícules per a vosaltres que es projectaran al Centre de Cultura Sa Nostra per finalitzar el nostre cinefòrum Aules sense Armaris aquest curs 2019-20:

 

 

Així, la primera pel·lícula que projectarem serà Transamerica (2005), de Duncan Tucker, que narra el recorregut físic (travessant els Estats Units) i emocional d’una dona trans i el seu fill, un adolescent gai. Per la seva interpretació de Bree, Felicity Hoffman va guanyar el Globus d’Or a la millor actriu, i la pel·lícula va guanyar el GLAAD a la millor pel·lícula LGTBIQ+ de l’any. Per moderar el debat vindrà Laura Duran, presidenta de l’associació Balears Diversa. Amb ella comentarem la pel·lícula i parlarem de tots els impediments que el sistema sanitari posava a l’hora de permetre la reassignació genital, i tots aquests tests, com el famós «test de vida», al qual les persones trans havien de sotmetre's per ser avaluades i jutjades.

 

 

 

 

I la darrera pel·lícula del taller que projectarem és la fabulosa Call Me by Your Name (2017), de Luca Guadagnino, un film independent sense moltes pretensions realitzat amb molta delicadesa que de sobte va ser nominat a tres Oscars, inclòs el de millor pel·lícula, i que va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat i el premi a la millor pel·lícula europea. Ambientada al nord d’Itàlia els anys 1980, Call Me by Your Name descriu els primers amors a través de la història d’Elio, un adolescent de disset anys que s'enamora d’Oliver, un universitari nord-americà que ha arribat per viure a la vila dels seus pares durant l’estiu de 1983. El film va llançar la carrera del seu protagonista, el jove Timothée Chalamet, qui després va protagonitzar pel·lícules com Dia de pluja a Nova York (2019), de Woody Allen, o Donetes (2019), de Greta Gerwig.

 

 

 

Així que no molt tard tornarem a gaudir de bon cinema, aquesta màquina d'empatia, i sobretot gaudirem de comentar plegats els temes, personatges i plans de pel·lícules que visibilitzen la diversitat del col·lectiu LGTBIQ+ i que celebren la diferència. Fins aviat!

Juanjo Bermúdez de Castro