Visitau l'exposició virtual                                              Exposició en Roll-ups

El perquè de la Taula Periòdica

Organització: Departament de Química

Exposició itinerant

Arran de la demanda de visites de centres educatius, hem redissenyat l'exposició en un format que faciliti les itineràncies i el muntatge, en 8 desplegables que contenen reproduccions de les obres plàstiques i dels textos que les acompanyen.

Descripció

L’art de la taula periòdica. Les dones i els seus elements es va concebre per commemorar el 150è aniversari de la primera publicació de la taula periòdica dels elements i el fet que la UNESCO hagués proclamat l’any 2019 com a Any Internacional de la Taula Periòdica. En el marc de les activitats commemoratives, el Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el Col·legi i l’Associació de Químics de les Illes Balears, va encarregar a Antoni Torres Martorell el disseny d’una exposició i al Servei d’Activitats Culturals la gestió de la mateixa. El plantejament que va sorgir a la primera presa de contacte era que aquest projecte anàs dirigit a la consecució efectiva de la igualtat de gènere. Des del 2019, l’exposició s’ha pogut veure al campus universitari, a la Seu universitària de Menorca, a l’edifici Sa Riera de Palma, a l’edifici Ca n’Oleo de Palma, a la Seu universitària d’Eivissa i Formentera i a Alacant.

Científiques i elements que conformen les obres creades

Maria Dmitrievna Mendeléieva (1793-1850). Mare de Dmitri Mendeléiev, el científic que plasmà la taula periòdica dels elements. Conscient de la vàlua del fill, va fer grans sacrificis i viatjà de Sibèria a Sant Petersburg i després a Moscou, per assegurar-li una bona formació i que pogués desenvolupar la seva carrera científica.

Marie Lavoisier (1758-1836). Malgrat que no va signar cap article científic, fou la dibuixant, traductora, editora i assistent al laboratori del seu marit, Antoine Lavoisier. Va contribuir al descobriment de l’element oxigen (O, nombre atòmic 8), en el qual també participaren altres científics.

Oxigen (O, nombre atòmic 8). Gas incolor i inodor en la seva forma molecular de dioxigen. L’element es troba a l’aire, l’aigua, els ésser vius i la major part dels composts, tant orgànics com inorgànics. És un dels elements essencials per a la major part dels éssers vius. Marie Lavoisier participà en el descobriment de l’oxigen, i Toshiko Mayeda establí la tècnica de mesura dels seus isòtops.

Julia Lermontova (1846-1919). Científica russa, fou la primera dona que es doctorà a Alemanya, el 1874, tot i que segueix sent una gran desconeguda. A final del segle XIX treballà en la separació efectiva dels metalls del grup del platí (ruteni, rodi, pal·ladi, osmi, iridi). Els seus treballs, essencials per a Mendeléiev, es troben dipositats als arxius d’aquest científic, però no foren mai publicats.

Pal·ladi (Pd, nombre atòmic 46). Fou purificat per Julia Lermontova. Pertany al grup dels metalls de transició. Es valora per la seva raresa, mal·leabilitat, estabilitat tèrmica i, sobretot, per la capacitat d’adsorbir hidrogen molecular a temperatura ambient en grans quantitats. S'empra principalment com a catalitzador i en joieria.

Osmi (Os, nombre atòmic 76). És un dels elements més densos en la Terra. Tot i que fou descobert l’any 1803 per S. Tennant, posteriorment fou purificat per Julia Lermontova. És un metall rar, molt dur i amb un punt de fusió molt alt. En la forma metàl·lica és de color blanc grisenc, dur i brillant. En l’escorça terrestre es troba amb altres metalls del grup del platí, generalment amb aliatge amb l’iridi.

Iridi (Ir, nombre atòmic 77). Obtingut amb un grau d’altíssima puresa per Julia Lermontova a finals del segle XIX. Pren el nom de la seva naturalesa iridescent (la llum que reflecteix canvia segons l’angle d’incidència amb el qual es mira). És un element metàl·lic blanc, fràgil, extremadament dur i un dels elements més densos coneguts. És el metall més resistent a la corrosió. No és atacat ni pels àcids concentrats.

Platí (Pt, nombre atòmic 78). El deu el nom a la semblança amb la plata, amb la qual es va confondre en un primer moment. Fou descobert a Amèrica per l’espanyol Antonio de Ulloa, i va arribar a Europa l’any 1735. Julia Lermontova en va obtenir de puríssim. És un metall noble, blanc, pesant, mal·leable i dúctil. S’empra en joieria, catalitzadors, electrònica i instruments de precisió.

Marie Curie (1867-1934). Va descobrir la radioactivitat natural estudiant els raigs emesos per la pechblenda, un mineral que conté l’urani. Conjuntament amb el seu marit, Pierre, isolaren l’element poloni (en honor al seu país natal) i l’element radi. Fou premi Nobel de Física el 1903 i de Química el 1911.

Poloni (Po, nombre atòmic 84). Element descobert per Marie Curie que pertany a la mateixa família de l’oxigen, els amfígens. El nom honora la pàtria de Marie Curie, Polònia. És un metall sòlid radioactiu que es troba en els minerals que contenen radi. S’empra principalment com a font de neutrons i partícules alfa.

Radi (Ra, nombre atòmic 88). Element descolbert per Marie Curie en una varietat d’uraninita del nord de Bohèmia. És un element extremadament radioactiu (un milió de vegades més que l'urani), de color blanc immaculat, però s’ennegreix amb l’exposició a l'aire. És luminescent i dona un color blau pàl·lid.

Curi (Cm, nombre atòmic 96). Element sintètic porta el nom en honor de Marie Curie i el seu espòs, Pierre. És un actínid produït bombardejant plutoni amb partícules alfa (nuclis d’heli). És un element altament radioactiu que en estat sòlid és brillant i color de plata. És mal·leable, químicament reactiu, electropositiu i s’oxida fàcilment en contacte amb l’oxigen de l’aire.

Alice Hamilton (1869-1970). Metgessa i investigadora estatunidenca que en la dècada de 1910 demostrà la toxicitat del plom i el dany que podia causar al públic i als treballadors metal·lúrgics. Pressionà les companyies d’assegurances i les indústries per prendre mesures de seguretat i compensar els afectats. L’any 1919, es convertí en la primera dona que formà part de la Universitat de Harvard, Massachusetts.

Harriet Brooks (1876-1933). Física canadenca que va descobrir i caracteritzar el gas radó, un gas noble radioactiu, trobat en les emanacions gasoses del tori. Es pensa que els seus treballs foren crucials en la teoria de Rutherford de les desintegracions radioactives, malgrat que aquest fet no fou mai reconegut. El 1907 es casà i, com era norma en aquella època per a les dones casades, va deixar la Universitat.

Radó (Rn, nombre atòmic 86). Descobert i caracteritzat per Harriet Brooks. És produeix a partir de la desintegració radioactiva de l’urani present de forma natural en sòls i roques. També el podem trobar a l’aigua i pot emanar fàcilment del sòl granític i passar a l’aire, on es desintegra i emet partícules radioactives.

Stefanie Horovitz (1877-1942). Química polonesa. Fou la primera persona que va demostrar experimentalment l’existència dels isòtops. En els seus treballs observà que el plom que s’obté a partir de la transformació radioactiva de l’urani té una massa atòmica diferent del plom que prové de la transformació radioactiva del tori. Com a jueva, fou deportada al camp d’extermini de Treblinka i no va poder sobreviure. El terme isòtop fou proposat per Margaret Todd. Stefanie Horovitz fou la primera persona a comprovar-ne experimentalment l’existència. La majora dels elements de la taula periòdica tenen diferents isòtops, naturals o artificials. Els isòtops d'un element són els àtoms que tenen igual nombre de protons però diferent massa atòmica.

Lise Meitner (1878-1968). Física austríaca que, juntament amb el químic Otto Hahn, descobrí el protoactini. Ambdós varen treballar en la fissió nuclear de l’urani malgrat que sols concediren a Otto Hahn el premi Nobel de Química el 1945 per aquestes investigacions. La comunitat científica, emperò, li dedicà l’element transurànid meitneri (Mt). Jueva, va haver de fugir a Suècia. Posteriorment va treballar als Estats Units d’Amèrica.

Meitneri (Mt, nombre atòmic 109)

Lise Meitner (1878-1968). Física austríaca que, juntament amb el químic Otto Hahn, descobrí el protoactini. Ambdós varen descobrir i treballar en la fissió nuclear de l’urani (escissió dels nuclis atòmics) i que no va voler participar en el projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica. Malgrat que sols concediren a Otto Hahn el premi Nobel de Química el 1945 per aquestes investigacions, la comunitat científica li dedicà l’element transurànid meitneri (Mt, nombre atòmic 109). És un element artificial i efímer que té un temps de vida mitjana de 7,6 segons. Fou sintetitzat el 1982 bombardejant bismut-209 amb nuclis accelerats de ferro-58. Va haver de fugir a Suècia per la seva condició de jueva. Posteriorment va treballar als Estats Units d’Amèrica.

Reni (Re, nombre atòmic 75)

Ida Noddack (1896-1978). Química i física alemanya. Va descobrir el reni (Re, nombre atòmic 75) amb el seu espòs, Walter Noddack, i amb Otto Berg. El 1925, començà com a investigadora convidada no remunerada a l'Institut Imperial de Física i Tècnica, a Berlín, on Walter dirigia el laboratori de Química. Ambdós es varen dedicar a la recerca de nous elements. Va ser nominada tres vegades per al premi Nobel de Química. Deu el nom al riu Rin, Rhenus en llatí. És un metall de transició de color blanc plata, sòlid, refractari i resistent a la corrosió. És molt emprat en joieria i com a catalitzador. És un dels metalls més densos i és molt escàs a l’escorça terrestre.

Franci (Fr, nombre atòmic 87)

Marguerite Perey (1909-1975). Física francesa descobridora del franci (Fr, nombre atòmic 87), el 1939. A dinou anys entrà a l’institut de Marie Curie a París, com a tècnica de laboratori. Més tard, passà a dirigir el Departament de Química Nuclear de la Universitat d’Estrasburg, i el 1962 es va convertir en la primera dona elegida com a membre de l’Acadèmia Francesa de Ciències. És un metall alcalí radioactiu, extremadament escàs en la natura. Se’n troben traces a les menes d’urani i de tori. La quantitat de franci-223 a l'escorça terrestre en un moment donat possiblement no excedeixi els 30 grams. És molt pesant i inestable, la qual cosa en dificulta les aplicacions comercials.

Fluor (F, nombre atòmic 9)

Carmen Brugger Romaní i Trinidad Salinas Ferrer. pp. 64-66. Químiques espanyoles que treballaren amb José Casares Gil a la Universitat de Madrid en la dècada de 1920 i principi dels anys trenta. Varen estudiar els efectes del fluor (F, nombre atòmic 9) en la salut i la seva presència a les aigües minerals. Foren obligades a abandonar la investigació després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, les seves carreres quedaren estroncades i els seus treballs foren adjudicats a Casares. El fluor és el primer element del grup dels halògens. Reatha Clark King estudià la combustió de mescles de difluor i Carmen Brugger Romaní i Trinidad Salinas Ferrer estudiaren els seus efectes en la salut. És l’element més electronegatiu i reactiu, i forma composts amb pràcticament tota la resta d’elements, incloent els gasos nobles xenó i radó.

Il·lustrada per les obres plàstiques dels artistes següents:

 Itineràncies

L’art de la taula periòdica. Les dones i els seus elements és una exposició temàtica d’obres de pintors novells i consagrats de les Illes Balears que tenen un tema d’inspiració comú: la taula periòdica dels elements químics, i vol donar a conèixer al públic l’harmonia i la bellesa de l’ordenació periòdica dels elements, així com valorar el treball de moltes dones científiques que aportaren coneixement sobre els elements i contribuïren activament a la realitat actual de la taula periòdica.

L’exposició té lloc en el marc de les activitats que el Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el Col·legi i l’Associació de Químics de les Illes Balears, ha impulsat per commemorar el 150è aniversari de la primera publicació de la taula periòdica dels elements i el fet que la UNESCO ha proclamat 2019 com a Any Internacional de la Taula Periòdica.

• Del 5 de març al 9 d'abril de 2021. Claustre del Carme, Maó. Entrada per Plaça Miranda, s/n. 07701 Maó.
• Del 8 al 20 de febrer de 2021. Sala d'Exposicions "Ajuntament Vell". Pl. de la Constitució de Sant Francesc Xavier. Formentera.
• Del 21 de setembre al 18 d'octubre de 2019. Centre de Cultura Sa Nostra (3r pis), carrer de la Concepció, 12. Palma. Inauguració: A càrrec del Rector de la UIB, el dissabte 21 de setembre de 2019 a les 19 hores. Un octet de l'Orquestra Universitat de les Illes Balears interpretà peces d’Alexander Borodín.
• Del 4 al 28 de novembre de 2019: Edifici Ramon Llull. Campus universitari de la UIB.
• Del 4 al 20 de desembre de 2019: Seu universitària de Menorca. Can Salort. Santa Rita, 11. Alaior.
• Del 9 de gener al 7 de febrer de 2020: Edifici Sa Riera.
• De l'11 al 26 de febrer de 2020: Ca n'Oleo. C/ de l'Almudaina, 4. Palma
• Del 3 de març al 22 d'octubre de 2020. Seu d'Eivissa i Formentera. Antic edifici de la Comandància. Carrer del Calvari, 1. Eivissa.
• Del 26 d’octubre al 30 de novembre de 2020. Centre Cultural. Casa Municipal de Cultura. Glorieta de la Creu, 14. Pedreguer (Alacant)

• Auditori Municipal de Porreres. De l'1 al 30 de juny de 2021

  

  Inauguració de dia 25 de febrer de 2021 al Claustre del Carme, Maó.

  

   

2019. Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (AITP, 2019)

Catàleg