The Lion in Winter, 1968

Director

Anthony Harvey

Guió

James Goldman, basat en una obra de teatre escrita pel mateix autor

Producció

Martin Poll, Jane C. Nusbaum, Joseph E. Levine

Muntatge

John Bloom

Direcció artística

Peter Murton

Música

John Barry

Fotografia

Douglas Slocombe

Repartiment

Peter O’Toole: Enric II d’Anglaterra

Katharine Hepburn: Elionor d’Aquitània

Anthony Hopkins: Ricard Cor de Lleó

Nigel Terry: Joan sense Terra

Sinopsi

Adaptació d’una obra de teatre de James Goldman, la història narra les intrigues al voltant del problema de la successió d’Enric II d'Anglaterra al segle XII. Ens situam al castell de Chinon (França), el Nadal de 1183. Elionor d'Aquitània és alliberada després d’uns anys d'haver estat empresonada pel seu marit, Enric II, per haver fet un complot contra ell. L’objectiu és tractar la successió al tron d’Anglaterra. La decisió serà difícil, tenint en compte les dissensions que hi ha a la família, i entre els seus tres fills. Hi són presents el príncep Ricard I d'Anglaterra, futur Cor de Lleó, el duc Geoffroy II de Bretanya i el príncep Joan d'Anglaterra, futur Joan sense Terra. També hi són presents el rei Felip II de França, àlies Felip August, i la seva germanastra Adela de França, dos fills de Lluís VII de França (exmarit d'Elionor, però que no prové del seu llinatge). Adela de França està promesa amb Ricard I però, en realitat, és l’amant del rei Enric II i, per això, té igualment pretensions al tron...

The Lion in Winter és el segon llargmetratge d’Anthony Harvey, un cineasta no gaire destacat, però que amb aquest treball va aconseguir un prestigi internacional que no va continuar amb les següents produccions. Es tracta, com hem assenyalat, de l’adaptació d’una obra de teatre, aspecte que marca molt el ritme de la pel·lícula, amb un guió i uns diàlegs que tenen molt de pes en la manera de narrar la història. La importància de la pel·lícula se sustenta en el mestratge dels intèrprets, a més de la cuidada posada en escena i de la banda sonora de John Barry, destacat compositor del qual, com a anècdota, podem dir que residí llargues temporades a Santa Margalida, poble que li va retre homenatge quan va morir, el passat 2011.

D’altra banda, però, la pel·lícula abusa del zoom, procediment que es posà de moda cap a final de la dècada dels seixanta del segle passat, i que ara veiem com un recurs molt forçat i que fa nosa, així com d’altres elements de la gramàtica cinematogràfica (planificació, muntatge…) que fan desmerèixer en part la pel·lícula. Tot i així, es tracta d’una pel·lícula que, a través d’uns fets històrics, planteja una reflexió sobre l’ambició, el poder i el pas del temps…, qüestions plenament contemporànies.