Robin and Marian, Richard Lester, 1976

Director

Richard Lester.

Guió

James Goldman

Fotografia

David Watkin

Direcció artística

Gil Parrondo

Vestuari

Yvonne Blake

Música

John Barry

Repartiment

Sean Connery (Robin Hood), Audrey Hepburn (Lady Marian), Robert Shaw (xèrif de Nottingham), Richard Harris (rei Richard), Nicol Williamson (Little John), Denholm Elliott (Will Scarlett), Kenneth Haigh (Sir Ranulf), Ronnie Barker (frare Tuck), Ian Holm (rei John), Victoria Abril (reina Isabella).

 

«Robin i Marian (1976) és, per a molts especialistes, l’obra més rodona d’aquest realitzador [Richard Lester]. Es tracta d’una nova recreació de la llegenda de Robin Hood (Sean Connery) i Lady Marian (Audrey Hepburn). Aquesta història ja havia estat tractada en una de les grans obres mestres del gènere d’aventures: Robín de los bosques (1938), dirigida per Michael Curtiz i William Keighley, interpretada per Errol Flynn i Olivia de Havilland. Si aquella s’ha convertit en la versió clàssica per excel·lència, el film de Lester no ho és menys quant al to i al tractament, però aborda el mite des d’una altra variant: el destacat guió de James Goldman planteja la prolongació de la història d’amor entre Robin i Marian quan ell torna de les Croades.

[…]

»La visió de Lester i Goldman és crepuscular i, en aquest aspecte, s’aproxima a la filosofia del western que per aquells anys manejava Sam Peckinpah en pel·ícules com Grupo salvaje (1969) o Pat Garret y Billy el Niño (1973). Tenim davant nosaltres uns personatges anacrònics, grans i cansats de tanta guerra i tanta mort injusta. Uns personatges a qui se’ls ha passat la seva època i que tracten de perllongar en va l’empremta de les glòries viscudes.

»Lester fa una lectura nostàlgica —completament coherent, d’altra banda— del mite de Robin i Marian. Com es pot apreciar, una de les diferències bàsiques de la pel·lícula respecte al clàssic de Curtiz i Keighley i a la cinta muda filmada per Allan Dwan el 1922 —per fer lluir l’agilitat física de Douglas Fairbanks— és el seu afany desmitificador. El guió és ple de detalls significatius en aquest sentit. La tasca filantròpica duta a terme per Robin Hood abans de les Croades s’ha convertit en un record en la memòria de les gents d’Anglaterra. […]. També la figura del rei Richard està desmitificada respecte al monarca just i benèvol de les versions anteriors (especialment la de Curtiz), pero, tot i així, la lleialtat de Robin cap a ell no ha minvat gens ni mica.

[…]

»El mateix passa amb Marian: el seu retrobament amb Robin s'enclava dins els límits del més pur romanç tardorenc (no debades, la cinta va suposar el retorn d'Audrey Hepburn a la gran pantalla després de vuit anys de silenci). És la història de la recuperació d'un amor entre dues persones cansades de tant sofriment i desolació. I, a pesar que Marian ha fet els seus vots de religiosa i ha decidit no tornar a enamorar-se mai de cap home, sabem que no és cert allò que ara manifesta no sentir cap a Robin (alguna cosa tan poderosa que en altres temps la va induir fins i tot a un intent de suïcidi). La passió i l'amor es renoven, encara que, per la seva banda, Marian no està disposada a perdre Robin com li va passar llavors. No està disposada a compartir-lo amb la glòria guerrera d'un matí que pot ser l'últim. I li ho diu. I és aquí on trobem la ploma sensible de Goldman, la imatgeria de David Watkin (fotografiant bells paratges del País Basc), la partitura emotiva de John Barry i l'extraordinària força del tàndem Hepburn-Connery. Sense oblidar, d'altra banda, l'enorme encert de mostrar Little John (brillant incorporació de Nicol Williamson) secretament enamorat de Marian i capaç de renunciar-hi per fidelitat a l'amic.

»Richard Lester combina tot això amb summa sensibilitat i sense caure en sentimentalismes. Al contrari, deixa que tot això s'expressi per si mateix a través de mirades, gests i diàlegs que, en ocasions, transmeten l'emoció irresistible de l'amor amb el vigor que només els grans poetes fílmics aconsegueixen expressar en imatges. Des d'aquesta perspectiva, es tracta de tot un assoliment majúscul per al talent fílmic de Lester. Poques escenes d'amor han traspassat la pantalla d'una manera tan intensa com ho fa la seqüència final d'aquest film. Contemplant-la es pot afirmar, sense por d'exagerar gens ni mica, que en Robin i Marian l'amor aconsegueix la immortalitat de les llegendes.»

 

Carlos Giménez Soria: «Robin y Marian. La desmitificación romántica»:

http://www.eldigoras.com/eom03/2004/2/fuego37cgs22.htm.