Cicle Cinema d'Amèrica Llatina, IV: Brasil

Dates

Els dimecres del 18 de gener al 15 de febrer de 2017 a les 19.30 hores

Lloc

Aula 7 de l'edifici sa Riera

Coordinació

Gonçal López Nadal, professor titular d’universitat, Departament d’Economia Aplicada. Universitat de les Illes Balears.

18 de gener

Limite (Mário Peixoto, 1930)

Pel·lícula experimental emblemàtica, consagrada més tard com una de les més importants en tota la història de la cinematografia brasilera.

Tres persones es troben sense menjar en un bot a la deriva; cada un d'aquests personatges té un passat particular.

Un home (Raul Schnoor) i dues dones (Olga Breno i Tatiana Rey) es troben en un bot a la deriva mar endins. Els tres estan cansats i desgastats, tant físicament com mentalment, renuncien a seguir remant a la recerca de terra ferma, i accepten el que sembla que és el seu destí, esperar la mort. Mentre el temps avança, mitjançant el recurs del flashback es van mostrant lapses en la vida recent d'aquestes persones que varen marcar el seu esdevenir existencial.

Limite aborda amb un to poètic les vicissituds d'aquest grup de nàufrags, més enllà de la situació en què es troben, les aborda des del passat de cada un d'ells, els tres fugen desesperadament d'alguna cosa, fins a arribar a un punt on no poden fugir més, on han de confrontar la seva situació i exposar-la als seus companys en aquest angoixant «viatge» perduts mar endins.

25 de gener

Orfeu Negro (Marcel Camus, 1959)

Ambientació del mite grec al carnaval de Rio de Janeiro. La bella Eurídice visita la ciutat brasilera en vigílies del seu famós carnaval, convidada per una cosina que viu als ravals. Fins allà arriba en un tramvia, i el conductor, un guitarrista anomenat Orfeu, queda enamorat dels seus encants. No obstant això, la seva relació es veurà entelada per les sospites de la seva gelosa al·lota.

1 de febrer

Macunaíma (Joaquim Pedro de Andrade, 1969)

La pel·lícula comença amb el naixement de Macunaíma. Des d'aquest moment, el de la seva arribada al món, tothom sap que el nadó és especial, un miracle. La gent el veu com un nadó, però l'aparença de la criatura és la d'un home entrat en la quarantena.

La història té lloc a la selva del Brasil i quan la mare de Macunaíma mor, aquest decideix anar-se’n a la gran ciutat, Rio de Janeiro, en companyia dels seus germans. De camí al món civilitzat passa un altre miracle. El protagonista, nascut negre, adquireix trets caucàsics després de ficar-se en una font. A la ciutat, Macunaíma aprendrà aspectes de la vida desconeguts fins aleshores.

El director Joaquim Pedro de Andrade aconsegueix amb aquest film fer una caricatura satírica de la condició humana, parodiant aspectes racials i sociopolítics, entre d'altres.

8 de febrer

Linha de passe (Walter Salles, 2008)

Inspirada en gran part en fets reals, explica la història de quatre germans que busquen el seu camí a la vida. De pares diferents, els quatre viuen amb la seva mare, empleada domèstica que espera un altre fill, de pare desconegut.

15 de febrer

Aquarius (Klebert Mendonça, 2016)

No penseu en Aquarius, de Kleber Mendonça Filho, com en una feel-good movie, «terme que designa les comèdies romàntiques i altres gèneres que proporcionen a l'espectador una sensació de benestar». El que desperta la cinta del cineasta de Pernambuco és un devessall de sensacions contradictòries. Això va causar als espectadors des del seu llançament al Festival de Canes al maig. Algunes sensacions alegren. D'altres, crues i dures, entristeixen. Totes fan reflexionar els brasilers sobre el camí que està prenent el país. Hi pot haver un avantatge millor per a una pel·lícula?

Sônia Braga, l'estrella brasilera internacional, extrapolant les telenovel·les per les quals es va fer famosa, interpreta Clara, una excrítica de música de més de seixanta anys que lluita per quedar a l'apartament de la seva família, on va criar els tres fills. El petit bloc d'habitatges on viu, al passeig marítim de Recife, corre el risc de ser demolit per una constructora que va convèncer tots els propietaris (excepte Clara) a desallotjar-lo per aixecar un modern edifici de moltes plantes, com tants altres que infesten la platja de Boa Viagem. Aquesta disputa és familiar al Brasil real, i una icona a Recife és Ocupe Estelita, moviment contrari a l'especulació immobiliària a la capital de Pernambuco.

Aquesta és la part dura de la història. Pràcticament sola, Clara es resisteix a una empresa que representa molt més que els seus propis interessos, i encarna les ambicions d'una classe mitjana conservadora i alienada. Fou la vida qui li va ensenyar això: va resistir a un càncer de mama en la seva joventut, i es reconeix mortal, però no tem la lluita. És una dona tan ferma com vulnerable, que sap —veritable, empàtica, envoltada de llibres, discs de vinil i altres objectes d'afecte que li proporcionen bons moments i li inspiren records— que defensar el seu espai significa defensar quelcom encara més gran, que és el temps.

L'especulació immobiliària no ho és tot a Aquarius. La pel·lícula es nodreix també d'injeccions d'energia. La seva història tradueix amb naturalitat la felicitat associada al poble brasiler. Són lleus, i fins i tot inspiradores, escenes com la de l'aniversari en família de setanta anys de la tia Llúcia, on el llegat de personalitats femenines fortes es transmet simbòlicament: el ball on Clara es diverteix amb les seves amigues i coqueteja amb un dels homes de la festa, els moments d'afecte amb el seu nebot i la seva nova al·lota i els jocs amb el seu nét.

MÉS INFORMACIÓ

L'elenc de la pel·lícula 'Aquarius' denuncia un "cop d'Estat" al Brasil

La desigual batalla per les sales entre Hollywood i el cinema llatinoamericà

Kleber Mendonça: "Rousseff ha estat destituïda de forma injusta, absurda i antidemocràtica"

 

Activitat gratuïta