Giocando con l'acqua e con il vetro (Jugant amb l'aigua i amb el vidre). Mostra fotogràfica i concert a càrrec de Pier Paolo Strona

 Concert i inauguració de l’exposició: el dimecres 25 de maig de 2016 a les 19 hores a la sala d’actes de l’edifici Sa Riera. C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma.

Exposició: fins al 13 de juny de 2016 als passadissos de l'Edifici Sa Riera.

 

Mostra fotogràfica

A les fotografies presentades a la mostra, l'aigua i el vidre constitueixen elements fonamentals del paisatge observat pel fotògraf. Són realitats insòlites, sovint no copsades pels altres, que l'ull del fotògraf ha vist i proposa a la visió de qui vulgui mirar-les. En el cas del vidre, hi ha sempre dues imatges sobreposades, una reflectida i una a contrallum, on es barregen els subjectes que són darrere i davant de nosaltres. En l’aigua adquireix potser una major rellevància el reflex, fins i tot si en un bassiot hi ha molts altres elements importants. L’estructura geomètrica, evident o amagada, les proporcions, el curs de les línies, és sempre determinant a l’hora de representar la bellesa i l'harmonia que ens envolta.

 

Concert homenatge a J. S. Bach

El llenguatge en què es basa una composició musical o una fotografia (o un quadre) té molts aspectes semblants. La música és matemàtica dels sons, i el compositor construeix les seves obres utilitzant formes i combinacions de tipus geomètric. El fotògraf veu al voltant seu estructures anàlogues, creades per la situació de la llum del moment, sovint per breus instants, i les fixa amb un clic. La geometria, doncs, constitueix una sòlida base de llenguatge comú en aquestes dues formes d'art que així poden ser posades en mútua relació. Es tractarà de fer-ho amb aquest concert dedicat a J. S. Bach, en què per cada obra musical interpretada es projectarà una imatge que, a judici del fotògraf, es caracteritza per un impacte emotiu i unes estructures geomètriques semblants.

 

Pier Paolo Strona sentí des dels primers anys estímuls i interessos envers tres camps aparentment llunyans i diferents entre si, com ara la música, la fotografia i l’enginyeria, i reeixí a cultivar-los i a dedicar-s’hi professionalment amb continuïtat, tot integrant-los en una visió unitària.


Els estudis musicals iniciats a cinc anys el dugueren, sent alumne del mestre Maffiotti, al diploma de piano de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya el 1962, any en què s’inscriví al Politècnic de Torí, on es llicencià en Enginyeria Civil, i s’especialitzà en estructures metàl·liques el 1968. La fotografia, en canvi, a partir de 1956, l’ha acompanyat sempre en les seves activitats: l’alpinisme, la vela, els viatges, l’amor per la natura, i també en l’enginyeria, amb serveis fotogràfics a les obres.


L’interès per la ciència l’ha concretat en activitats de recerca en el camp dels mètodes numèrics per a l’anàlisi estructural, en particular el Mètode dels Elements Finits (FEM), aplicant-lo tant als vaixells (al Registre Naval Italià) com a l’anàlisi sísmica d’edificis i de plantes de generació d’energia (a l’Ansaldo), als vehicles (al Centre de Recerques de Fiat) i fins i tot ensenyant-ne els fonaments com a professor contractat al Politècnic de Torí, a la Facultat d’Arquitectura.


La fotografia l’ha entesa essencialment com a «art figurativa», realització d’imatges nascudes mirant al voltant, afinant la pròpia sensibilitat per veure coses que sovint escapen als altres, comunicació de coneixement, de bellesa i d’emocions. El gruix dels temes de recerca desenvolupats tracta imatges en què preval la comunicació d’emocions (natura, paisatges, alpinisme i vela), imatges en què preval la recerca figurativa (llums, colors, aigua, vidre), i «metaimatges», representació de conceptes i d’històries.


També ha cultivat la música amb el mateix esperit de recerca, explorant la literatura europea i occidental clàssica i contemporània, eixamplant l’interès per les músiques americanes, africanes i asiàtiques, aprofundint en particular en el Ragtime de Scott Joplin, el Gershwin de les songs, els valsos veneçolans i les obres de G. I. Gurdjieff. A més, ha dedicat un interès particular a J. S. Bach i a les seves Variacions Goldberg, obra que ha enregistrat en CD i sobre la qual ha publicat un llibre juntament amb el mestre Guido Donati, del Conservatori de Torí. Més recentment s’ha acostat a l'orgue i a l’estudi de la literatura organística, en especial de la música italiana dels segles XVI a XVIII.


La música, la seva bellesa i el desig de comunicar-la i compartir-la amb els altres constitueixen els fonaments de l’esperit que l’anima i l’empeny cap a objectius d’estudi i d’aprofundiment sempre nous. Els darrers anys ha tocat a Itàlia i a l’estranger per a associacions culturals, ens públics, institucions universitàries i ha produït alguns CD.

 

Més informació al seu lloc d’Internet: http://pierpaolo-strona.arty.it