«Gayà de prop»

Lectura de textos del poeta Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Acte commemoratiu del seu naixement

Lectura a càrrec de Biel Mesquida, Nicolau Dols i Elisenda Farré

Data

El dimarts 19 de juny de 2018 a les 19.30 hores

Lloc

Pati de Ca n’Oleo, carrer de l’Almudaina, 4, Palma.

El Servei de Biblioteca i Documentació, i més concretament la Biblioteca Patrimonial de Son Lledó i l’Arxiu històric (AHUIB), ha decidit honorar un dels personatges que llegaren la seva biblioteca personal a la Universitat de les Illes Balears, es tracta de l’escriptor, poeta, assagista i agitador cultural Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998).

Aquest llegat consta de dues parts: la primera diguem-ne que està formada per llibres propis i d’autors diversos, situada a la Biblioteca de Son Lledó, i l’altra està constituïda per la documentació arxivística personal (amb correspondència, manuscrits originals, esborranys d’obres per publicar…) situada a l’Arxiu històric.

A part de l'homenatge que tendrà lloc a Can Oleo, se'n va fer un a Sant Joan (poble natal).  Titulat també «Gayà de prop», va consistir en una conferència i una lectura de textos i poemes a càrrec de Nicolau Dols i Biel Mesquida i Elisenda Farré. L’acte de Sant Joan estava organitzat per la Fundació Mallorca Literària (Cases-museu Villalonga-Ginard-Bonet).

 Un dels números del fullet “Confidencials” editat per Francesc Sureda Blanes del qual Miquel Gayà en fou protagonista amb el poema L’amor en vetlla.

 

 

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 1917 – Palma, 1998) va néixer a la contrada de Son Castanyer i fou el major de nou germans. Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista Lluch, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc, redactada totalment en català; en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972. És autor de l’assaig La poesia de Miquel Ferrà (1960), i edità Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998) i el volum autobiogràfic Històries i memòries (1986). Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946).

Activitat gratuïta